Zapatero (expresident espanyol) al diari Ara.

El senyor Zapatero diu al diari Ara (11-12-2013) el següent: "No hi ha cap país democràtic del món que hagi conegut una secessió del seu territori".

Només se m'acut recordar-li que ni més ni menys Espanya, què ha conegut la secessió concretament de: Xile, Argentina, Perú, Equador, Paraguai, Uruguai, Colòmbia, Veneçuela, Mèxic i tot el grapat de països del centre d'Amèrica

Una mostra més de l'estupidesa i ignorància d'alguns polítics espanyols.

Els jocs olímpics d'hivern de Barcelon i el Pirineu.

Llegeixo a l'Avui, que el batlle de Barcelona, en Xavier Trias, vol fer una consulta a la ciutat pel tema dels jocs olímpics d'hivern que es farien al Pirineu.

Senyor Trias, el seu municipi acaba a Collserola.

Potser hauria de ser als habitants del Pirineu que els sembla que els hi organitzin uns jocs olímpics sense demanar-los-hi ni permís ni el seu parer.

Que Barcelona no és Catalunya!

Duran deixa d'escriure al bloc, cansat del debat indepedentista

Llegeixo al Vilaweb que en Duran i Lleida deixa el seu bloc tip de que en els comentaris dels seus articles només hi hagin comentaris respecte a la independència de Catalunya.

Senyor Duran i Lleida, no serà que s'ha quedat sense arguments per rebatre els que som independentistes?

O bé, perquè el seu partit n'és i vostè es l'únic que no ho és?

Acte violent a la delegació del govern de la Generalitat a Madrid.

Feia temps que no escribia, degut a que m'he anat desanimant de tot...
Però ves per on avui, aquest fet m'ha motivat.

Vull agraïr als membres de AN i acompanyants de l'agressió que han fet a diferents diputats del "Congreso de los Diputados" espanyol, així com al representat de la delegada del govern a Madrid, de baixa per un accident de cotxe.

Agreeixo que hagin mostrat justament com en som de diferents uns dels altres. Aquí, un milió sis-centes mil persones, pel cap baix s'han aplegat democràticament, cívicament i pacíficament en una filera de vora 400km. Sense incidents, accidents o res remarcable.
Però a Madrid, un grup de 20 estúpids, no cap altre cosa, que no creuen en el civisme, ni en la demodràcia, ni en el respecte, han entrat violentament en un lloc que hi havia una celebració pacífica i han agredit a vàries persones, entre elles uns diputats del seu país.
Es veu que també hi havia l'embaixador d'Irlanda i sembla ser un al representant dels Estat Units.

Gràcies colla de rucs per donar una pèsima imatge d'Espanya. Ja fa força feina el govern espanyol i el govern a l'ombra de la FAES, però vosaltres us heu lluït.

Així que res més, gràcies per un acte tant estúpid.

Barroso ratifica que si Catalunya sortís d'Espanya, estaria fora de la UE

Llegeixo, sorprès que si Catalunya surt d'Espanya quedaria fora de la UE. Ara tenint en compte que els ciutadans de Catalunya son ciutadans europeus tant com els d'Extremadura, d'Austria o Gales.... com potser que un estudi jurídic encarregat per Anglaterra demostra i confirma que els ciutadans escocesos no quedarien fora de la UE, es que el Tractat de Lisboa no serveis de res? Es que la nacionalitat espanyola que tenim tots els catalans i que Espanya no pot treure perquè ho diu la "Constitución Española" no serveix de res?

O bé, senyor Durao Barroso s'ha abaixat els pantalons perquè en Rajoy (el que fa veure que és president) en disposi del seu cul quan convingui?

Ei, que si NOSALTRES no volem, no hi serem a la UE i serem igual de feliços, el que volem, prioritariament, es marxar d'Espanya.

Parlant de reorganitzar l'estat espanyol...

La bocagrossa de l'Esperanza Aguirre diu de reorganitzar l'estat de les autonomies...
Docs per una vegada té tota la raó. Fem autonomies històriques i tanquem les hipocresies dels terratinents, i per posar un exemple la primera la Comunitat de Madrid i enviem a l'atur a tot el govern actual.
O si volen que no facin res, nosaltres ens independitzarem ben aviat d'un avort estatal, caduc i feixuc, per abraçar de ple dret Europa i poder créixer en llibertat i en la nostra llengua i forma de ser.

Twitter

No sóc usuari d'aquesta aplicació, però me n'alegro molt que ara la tinguem en la nostra llengua.

He llegit en alguns llocs que hom es queixa del nivell de traducció, de detall particulars....tot legítim.

Però jo, ara diria que per fi ho tenim en català, que realment es el que val ara.

Demà, comenceu a treballar en una versió millor. Millor piulada que tuit? Doncs feu-ho, i així tot el que pertoqui.

Deixem-nos de baralles ermes i valorem que el que teniu avui, ho tenim tots si ho volem, es molt més que el que hi havia ahir.

Felicitats per a tothom que ha permès que hi hagi aquesta aplicació en la nostra llengua.

Gràcies a tothom

La (nova) sentencia del "Tribunal Supremo" de "España"

Fa uns anys que vaig decidir parlar només en català en la meva terra (països catalans), quan algú no m'entén, si m'ho demana correctament, li puc parlar en castellà.
Però cada cop que els residus del franquisme atempten contra la nostra forma de ser, em replantejo que més puc fer.

No faré una crítica a la sentencia doncs crec que ni en se prou per expressar-ho correctament ni que sigui prou objectiu.

El que si faré es enganxar una entrevista que ha fet el Vilaweb i que es un fantàstic exemple del mal que ens farà aquesta sentencia, si al final es du a terme:

 "El professor de Psicobiologia de la UV explica en aquesta entrevista la importància de la immersió en català en els nens d'entre 3 i 6 anys.

Una nova sentència judicial espanyola ataca la immersió lingüística a l'escola catalana en l'ensenyament infantil de tres a sis anys. El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat avui els articles del decret de la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que defineix el català com la llengua vehicular en aquesta edat. Per conèixer com afecta això l'aprenentatge lingüístic en una edat molt sensible, hem entrevistat el professor de Psicobiologia de la Universitat de València, Ferran Suay.
–Per què el català ha de ser la llengua vehicular en l'ensenyament entre els 3 anys i els 6?
–Si bé és cert que els nens són plenament capaços d'aprendre distintes llengües, és una edat en què s'està conformant la identitat lingüística i la llengua principal. Aquest nou atac del Tribunal Suprem està molt orientat a actuar contra aquesta fase d'aprenentatge. És a dir, precisament volen trencar aquest vincle. En una situació de normalitat lingüística tindria relativament poca importància. Per exemple, durant el franquisme tota l'educació era en castellà, però l'entorn era tan abassegadorament catalanoparlant que l'impacte era menor del que podria tenir ara. Han apuntat a un període crític per tal d'atacar la línia medul·lar de la identificació amb el català.

–Quins són els aspectes lingüístics que adquireixen els nenes d'aquesta edat?
–Els nens d'entre 3 i 6 anys adquireixen un domini operatiu ple de la llengua. Per dir-ho planerament, passen de mig parlar a parlar totalment. Per tant, en el cas dels nens que no tenen el català a casa com a llengua primera és molt important que sigui l'escola qui els ofereixi el seu domini ple. Introduir una, dues o tres llengües a l'aprenentatge no és cap problema. Però el problema és voler donar al castellà el caràcter de vehicular. Si els nens tenen a l'escola una llengua clarament vehicular i després se n'introdueixen unes altres, el seu cervell es desenvolupa millor i, fins i tot, en la vellesa tindran més resistència a les malalties neuro-degeneratives.

–Quin impacte pot tenir el castellà com a llengua vehicular?
–Pot trencar la identificació dels nens amb la llengua del país. Aquest atac és una mesura clarament orientada a importunar l'educació en el sistema educatiu català. Si ells pensaren que això és molt important per a tots, els ho farien també als xiquets madrilenys. Evidentment. Però no és així. És clarament una derivada del dret de conquesta. És a dir, volen imposar la llengua colonial des del primer moment perquè la petjada sigui molt més profunda. Això té una importància molt clara perquè és un fenomen que ja s'observa en la gent jove, que en realitat no els importa usar el castellà perquè els l'han fet tan omnipresent que el viuen com a natural. I això és el que pretenen. No hi ha cap inconvenient que els nens catalans sàpiguen dues, tres o més llengües, però han de saber quina és la seua.

–La sentència anul·la un article específic sobre l'atenció preferent en català dels nouvinguts…
–Clar. Ja sabem que una de les coses que més els irrita són les persones immigrades que vénen de fora de l'estat espanyol i parlen català amb normalitat. Els irrita nacionalment perquè, des del seu punt de vista, aquestes persones 'vénen a Espanya' i, per tant, han de parlar espanyol. Els irrita comparativament perquè molts fa dècades que viuen a Catalunya i són incapacitats lingüístics, i veuen que aquestes persones que normalment tenen un nivell social i econòmic més baix i, segons ells, un nivell cultural inferior, aprenen el català amb tota facilitat i l'usen amb naturalitat. Això els irrita enormement. I la justícia espanyola es fa ressò d'aquesta irritació dels espanyols. En comptes de parlar de drets humans, parlen dels drets dels castellans. El que fan amb aquesta sentència i les altres és imposar els privilegis dels castellans per damunt dels interessos de la comunitat educativa.

–Per què s'ha intensificat l'atac polític i judicial a la immersió al Principat?
–Senzillament perquè veuen que el projecte de Franco d'acabar amb Catalunya amb onades d'immigració d'espanyols no ha funcionat, i s'adonen que un dels pilars de la nostra resistència és el sistema educatiu. Volen boicotar-lo tant sí com no. Això em recorda una anècdota que expliquen de quan el ministre republicà Antonio Maura va acompanyar el rei Alfons XIII a Barcelona. Li va dir: 'Majestat, hi ha moltes banderes catalanes però gairebé cap rètol en català'. Deixant clar quines coses tenen importància per a ells.

–Els molesta la naturalitat del català.
–L'ús normal, habitual i sense complexos del català els molesta molt perquè fa que els que vénen s'integren amb facilitat i trenca el camí de l'extermini lingüístic, que és el gran objectiu que s'han proposat des de temps immemorials. És molt més subversiu per als seus interessos que els nens es comuniquen espontàniament en català, que el parlen per defecte amb els desconeguts o que troben cartells en català que no pas totes les estelades que es puguen penjar als balcons.

Les promeses electorals i els cumpliments

Llegint en el diari "El Economista", en Rajoy I el mentider, diu que tot va bé, tot i haver-hi problemes....

Jo començo a pensar que tot i que el polític es imprescindible i que es qui ha de governar, doncs aquesta es la seva feina, hauria de tindre un reglament amb uns drets i deures.

Per començar tot el que prometi en campanya electoral, ha de ser creïble i realista i a més a més que es compleixi. Així, en acabar la legislatura, el polític (sigui president de l'estat, ministre, regidor, president autonòmic...) hauria de retre comptes davant un jutge. Aquest hauria de determinar quin tant per cent de les propostes s'han acomplert i quines no. Jo proposaria en el cas greu, declarar-lo botifler, inhabilitació de càrrec públic de per vida i una temporada ben generosa a la presó.

Quan un càrrec públic se l'imputa, no significa pas que sigui culpable, hauria de quedar automàticament inhabilitat pel càrrec que ocupi, sense esperar a que sigui ell o el partit qui ho faci.

No ens podem permetre casos com el del Camps, que per un delicte de suborn impropi poden ser entre uns mesos i pocs anys. I menys un jurat popular.

En tot judici a un càrrec públic hauria de ser de manera que un delicte son tants anys i/o un valor concret econòmic a pagar; així tothom sabria exactament a que es juga si va malament.

Si un polític denuncia falsament en contra d'un altre, quan es demostri que es fals, automàticament carregar contra l'altre.

Un polític, es algú que ha de saber menjar-se els "marrons" i posar bona cara (pocs poden ser-ne), però ha de saber defensar per allò que ha estat escollit.

En cas de dubte, com que el valor del polític es la reputació (no es quelcom físic sinó immaterial) s'ha de ser molt clar i contundent.

Ens calen polítics nous, francs i treballadors, gent no s'excusi perquè l'anterior govern era tripartit, d'esquerres o verd. Perquè al final el govern (per exemple, el de la Generalitat de Catalunya, sempre hi és, independentment de qui el governi en aquell moment, si comencem a desprestigiar el govern anterior, desprestigiem la Generalitat.

Si el govern anterior va fer quelcom malament, que ho denunciïn, i tothom ho podrà entendre.

Llegeix-s'ho a "El economista" que UPyD d'Aragó demana de unir les autonomies d'Aragó, Navarra y La Rioja, per crear-ne una de nova, reduint despeses i millorant-ne l'eficàcia.

No ho trobo malament, però que després agafi Andalusia, Extremadura, les Castelles i Madrid i en creïn una altre.

De deportar als jueus a...

Llegeixo a Público que Israel que dels immigrants sense papers ara els han convertit quelcom per poder-los detenir sense problemes encara que siguin refugiats.

Es més, tenen la intenció de deportar-los als seus països d'origen; tal cosa pot provocar la mort d'alguns d'ells per problemes en els països d'origen (guerra, fam, islamisme...).

Es com si els jueus no n'haguessin aprés res durant la segona guerra mundial.

O bé, es troben sota d'algun tipus de síndrome com passa amb els segrestats, però a Alemanya se'ls va deportar a camps de concentració i els van assassinar a desenes de milers, milions de persones.

Ara fan el mateix, però els executors no seran ells, uns altres, però tot queda a casa...

La maduresa de l'estat espanyol

Tots hem sentit i inclòs ho hem dit que la Espanya es una país jove i té una democràcia jove.

Però ves por on avui tenim una mostra de quan immadura n'és. En el Vilaweb llegeixo que les seleccions catalanes podran jugar com a tal sempre i quan Espanya no hi competeixi. Ai, pobretssss que tenen por de perdre davant Catalunya!!!!!

Es clar que, també potser que "el Imperio Español" no pugui jugar contra la última adquisició del seu territori per minsa i rebel...

"España" no s'assembla (entre altres coses) amb Anglaterra amb tema dels esports, respecte a altres cultures/nacions en el mateix territori, ni amb la negociacio de grups terroristes, llàstima.

El ministre de Defensa creu que respectar l'himne "és el que faria qualsevol bon espanyol"

Es el titular d'aquest article en el diari "Ara".

El ministre espanyol de Defensa, defensa de que? ens ataquen?, diu que un bon espanyol s'aixecaria i escoltaria l'himen espanyol i no el xiularia pas.

I n'estic ben segur que així seria.

Els qui van xiular, senyoret ministre, van ser catalans i vascos, res més.

Nosaltres i ells (els companys vascos) saben quins son els nostres respectius himnes, i també; que l'himne que sonà en aquell partit de futbol es el d'Espanya (el país dels espanyols) i no pas el de Catalunya o el d'Euskadi.

Si hi va haver cap espanyol que xiulés l'himne o parlés malament dels responsables del país, doncs denunciï-ho i que la policia se n'ocupi de tot plegat.

El català a les balears

Tal com diu el diari ARA, avui:

El català deixarà de ser llengua vehicular a part de l'ensenyament balear el curs vinent

Hi haurà dues línies d'ensenyament, una en català i una en castellà.

Suposo, que com que tothom està obligat per llei a aprendre el castellà a les aules catalanes a més a més aprendran el castellà.

Crec que això en altres països se'n diu segregació racial per la llengua.

En fi, es el que el poble balear ha volgut....

Per a la Mònica Terribas

No et conec i, probablement, mai et conegui.

Et vaig conèixer a la nit al dia on, dia si dia també, entrevistaves a algú i més d'una vegada se li pujaven els colors o tenia problemes per a respondre les teves preguntes clares, directes i incisives. Quin programa, us vaig escriure l'endemà de que tinguéssiu la valentia d'entrevistar a Arnaldo Otegi. Un dels pocs que es va sentir còmode i agraït, un plaer escolar-lo a través del teu programa. L'endemà era detingut i empresonat...

En arribar a directora de TV3, vas desaparèixer en el dia a dia de la televisió catalana, si més no, en la pantalla. De ben segur que en molts programes, en les entre pauses que surt el logo de TV3 fent els tres porquets... hi ha la teva ma al darrera, el teu enginy o potser només el teu alè.

Has fet TV3 més gran i de més referència. Fa molts anys veiem TV3 perquè era en català, més tard perquè era la "nostra"; i ara, amb tu, no cal veure altres cadenes de TV, es la televisió de referència.

Tenim el rigor, el seny i la il·lusió que fa que un se hi senti bé. Orgullós.

I avui, la revenja de CiU t'ha destituït. Deixar una feina que t'omple sap greu, però avui t'han fet mal.

Avui, la revenja de CiU s'ha carregat la independència de TV3 i ha creat una TV3 dependent del Grup Godó i controlada per TV3. No ens enganyem per a ells, TV3 es seva, de tota la vida.

El que hauria de ser es una Mònica Terribas que plegués quan TV3 ja no l'omplís, no la motivés o que la tanqui España.

Una forta abraçada Mònica. Espero veure't de nou per la petita pantalla i espavilada com sempre.

Una de gas natural

Sabemos que es el gas natural? Básicamente es metano.
Como sabréis, de los combustibles no renovables, el gas natural es el menos contaminante de todos, claro que también es un gas depurado.

Como personas relacionadas en la bioconstrucción, desde arquitectos a ingenieros agrónomos a economistas, todos consumimos gas.
Pero resulta que de gas natural, hay varias maneras de obtenerlo del medio ambiente. El que todos sabemos es el que proviene como subproducto de una pozo petrolífero o de una mina de carbón.

Os hablaré de dos tipos de explotación más o menos nuevos, el fracking y los hidratos de metano. Dado el potencial riesgo de ambos productos, el primero ya se esta prohibiendo en muchos sitios después de algunos accidentes en Estados Unidos y el segundo, de momento no se atreven por los riesgos que conlleva.

Si algún día se usa ese sistema en forma comercial, sería bueno poder decir que no lo queremos por los riesgos que conllevan.

Ja toca que fem país

Hem de fer país, tot i que ha ho haguem sentit un munt de vegades, ja toca!

Com fer-ho? Es ben senzill.

Comprar i consumir productes locals, si; com si es tornéssim ben ecològics.

Tenim marques de roba, calçat catalanes, comprem-hi.

Hi ha coses que poc podem fer, ordinadors, mòbils sempre seran productes foranies, però; podem intentar de comprar-ho a botigues del país.

D'altres, seran empreses del país però que manufacturen els seus productes a Xina, Tailàndia...poc podrem fer-hi.

Em d'entendre una cosa, importa allò pel que invertim uns diners, de la mateixa manera que importa quan invertim; però ara hem de tindre en compte a QUI invertim els diners i aquest, que en farà.

Pots comprar-te unes bambes Nike, en una franquícia d'una gran marca comercial

on els teus diners aniran a parar a la casa Nike, la de la marca comercial de la franquícia i una petita part al propietari de la franquícia.

Si fas país, cerca una marca catalana, per exemple Munich, i la compres a la botiga o a la botiga virtual que tenen els de Munich. En el primer cas, si es una botig, diguem de tota la vida; tindrà una part important del cost de la sabatilla i la resta per a una empresa catalana. Que hem fet? Que tots els euros invertits en les bambes es queden a Catalunya. 

Si això ho podem fer en la majoria de les coses que consumim les nostres despeses rauran en empreses del país. Aquestes, paguen els seus impostos aquí, tot i que ara sigui España, però es queden aquí.

Si viatges i et cal anar a Madrid per gaudir d'unes vacances a un país llunyà, ves a França o a Anglaterra per fer el mateix. Costa el mateix un transbord a Madrid que a Paris, Frankfurt o Londres. En aquest cas, fer país, es no deixar-te els diners en empreses espanyoles que no ens reconeixen ni ens deixen fer (creixement del aeroport de Barcelona).

Es ben cert, que la societat i tant el govern català con les batllies podrien ajudar, però ara per ara hem de ser nosaltres, i no esperar al veí, qui s'ha de començar a moure's. Si som molts, tothom anirà movent-se per adaptar-se a la nova realitat.

La possible destitució de la Mònica Terribas, directora cap de TV3

Quan hom diu el mot "destitució" sona a acomiadar a algú per fer la feina malament. No es el cas de la senyora Mònica Terribas, qui ha dirigit tot aquest temps TV3 amb un resultat excel·lent.

Copio aquí un article d'en Lluís LLach publicat al Vilaweb.

"Davant els insistents rumors de la destitució de la senyora Mònica Terribas com a cap de la direcció de TV3,  resultat d'un pacte polític, aquesta vegada entre CiU i el PP, voldria expressar la meva vergonya i preocupació en veure com una altre cop els interessos  polítics, segurament de curt termini, d'algunes personalitats i partits, passen pel damunt de les pràctiques i del respecte de la qualitat professional, així com dels resultats assolits durant els anys de la seva direcció.

També vull dir des de la meva petitesa, que molta gent estem tips de veure com la classe política de torn, són incapaços de respectar la independència dels mitjans públics de comunicació, amb la única finalitat d'afavorir  interessos polítics momentanis. I quan d'aquí pocs dies, els protagonistes polítics que avui  prenen aquesta decisió s'hagin barallat, i és profecia, els ciutadans d'aquest país no només haurem d'aguantar les insuportables explicacions que ens donaran, sinó que a més a més haurem de pagar les bajanades que els  festejos de conveniència i de curta durada han provocat. La destitució de la senyora Terribas serà de les més greus. Aprofito per agrair públicament el seu esforç per donar-nos la millor televisió possible. Que ho ha fet".

Dues maneres d'explicar el mateix, i tant diferents una de l'altre.

Ahir a mitja tarda tan Vilaweb com "El Economista" vas oferir llurs articles amb resum del que comentava la premsa internacional

Vilaweb, amb el respecte que té al seus lectors, va oferir una sèrie d'enllaços a diferents mitjans i per si no entenies l'idioma en que era escrit, la pertinent traducció al català al seu costat.

A "El Economista" que com que sap que no coneixes idiomes i tant te fa de quin diari bé, et fa un resum.

Així anem...

La vaga general de demà, 29 de març del 2012

Sembla que hi ha una tendència a qüestionar-ho tot cada cop més intensa i que fins i tot, s'ha tornat un hàbit. Cal fer això? Si no ho fem?....

Els sindicats representen als treballadors, però ha quedat clar que no representen als més de cinc milions de persones sense feina (regularitzada), i això dóna un bon problema de credibilitat.

Ara amb la reforma laboral que s'ha aprovat recentment, han fet saber que faran una vaga nacional per aquesta reforma. Jo ho trobo molt bé.

Ara, no veig clar una cosa. Hi haurà una vaga nacional perquè al reforma laboral atenta contra els drets dels treballadors, o perquè hem de quedar bé?

Tantes reunions amb el govern central per pactar els serveis mínims....ho trobo d'allò més estrany.

Excepte llocs concrets (presons, hospitals, centrals energètiques...i tothom qui no la vulgui fer...) hauria de parar tot o quasi tot.

En fi, es el meu parer.