Les eleccions catalanes

Assistim a unes eleccions a Catalunya ben especials. La aparició de nous partits, de la Montserrat Nebrera, Joan Laporta, Joan Carretero i altres, obren un marc d'allò més interessant.

En les enquestes però, no es veuen per enlloc el 1,1-1,5 millions de persones que es varen manifestar a Barcelona el 10 de juliol passat. Es deia que marcarien les eleccions i sembla que s'han quedat a casa. Aquesta campanya electoral ha girat en els de la independència, federalisme, autonomismes i altres ismes. Uns demanant la independència per poder-nos governar i, per exemple, protegir la nostra llengua o si més no, que sigui oficial. Altres, demanant que es parla massa el català o que es persegueix el castellà. Tot i que la llengua no es pas un tema per menystenir; no s'ha parlat de ampliar la xarxa d'FGC, ni de les avaries, que sovint, pateix RENFE, ni de ampliar la xarxa de RENFE, o se assumir tot el control. L'aeroport del Prat sembla que es doni per perdut. O estratègies per reduir l'atur, diversificació del teixit empresarial i que la construcció no sigui el tipus més important, o de la sanitat, res.

El que si que es veu es les ganes que tenen els de CiU en recuperar la poltrona, es veu que se la creuen seva. Bé, molt hauran de canviar les enquestes perquè CiU no guanyi les eleccions. Però a veure que farà quan hi sigui i qui serà el seu soci de govern si no obté la majoria absoluta.

La persecució del català

No hi ha una altra manera de dir-ho. es veu aquí i aquí.

No tinc ganes de dir res més, però qui ens pot ajudar?

Els minaires de Xile

Voldria exposar algunes coses que he vist durant tot aquest procés, ara que s'ha acabat el rescat

Primer de tot, me n'alegro que tots hagin sortit bé, dintre del que cap.

Primer, l'excessiva presencia del president de Xile, Sebastian Piñera, semblava que no tingués altra feina que esperar que anessin sortint els minaires o que simplement, l'interesses treure'n el màxim rèdit de tot plegat.

Segon, la manca de rigorositat en quan al planejament de de les diferents perforacions. Es lògic, i s'entén,  que una feina es compti un plaç de durada, incloent-hi manteniment, avaries, etc. Però no es lògic que diguin que intentarien que sortint abans de Nadal, i acabin sortint a mitjans d'octubre. Son més de dos mesos de diferència.

Tercer, tot i que no conec la geografia del terreny, entenc que s'han fet moviments de terres per a les diferents màquines que han perforat, tant en el moment de saber si eren vius, com en el segon moment en que es feien diversos forats, tres per ser exactes, per treure'ls. Bé, sabent, perquè ens ho han dit un munt de vegades que els minaires sortirien amb unes ulleres especials per la llum solar, (i al desert d'Atacama es molt forta la radiació), doncs perquè han hagut de caminar vora 50m des de la perforació del pou fins a l'entrada de l'hospital fet in-situ per a aquest afer? Com es que no s'ha fet directament una estança que recobris la boca del pou, com es fa en moltes explotacions mineres?

L'hospital consta d'una estança amb 4 llits per una revisió d'urgència, llavors un passadís d'uns 50m, una estança de 8 llits, on rebrien vitamines i un examen més exhaustiu, i llavors una estança on romandrien a l'espera de l'helicòpter que els duria a l'hospital de Copiapó. També una estança per a reunir-se amb la família. Tot això no s'ha acomplert, ja que bon punt sortien els minaires eres rebut per Piñera i la família del minaire. Ei, que ho trobo bé, però llavors perquè malbaratir els diner en uns espais que no s'han emprat?

Penso que Xile ha fet una gran feina en aquest operatiu per a rescatar a aquesta gent. Penso que d'aquí sortiran estudis de com fer rescat a minaires a partir d'ara, basant-se en l'experiència xilena. Però Xile ha de fer una mica d'autocrítica i també reconèixer, de fet tots, que els minaires no son herois, sinó víctimes.

Endavant, Xile.

La defensa llingüística del govern espanyol

Llegeixo en aquest artícle del diari Avuí, amb data del 10/08/201 el seguent:

El govern dels Estats Units publica un informe sobre els drets humans, durant l'any 2009, en el qual inclou un apartat que diu, textualment: "la “controvèrsia” sobre la política de llengües oficials continua, i que hi ha hagut queixes puntuals sobre mesures lingüístiques adoptades pels governs del País Basc, Catalunya i les Balears".

 D'aquí que el president del govern espanyol, hagi anunciat que enviarà un informe respecte la situació de les llengües a Espanya al departament d'Estat dels Estats units, per a demostrar que funciona bé.

Que funciona bé, la invasió a països indefensos com Afganistan o Iraq? Derrocar el president d'un país, per interessos particulars, impedint el dret legítim del poble iraquià? la matança indiscriminada de civils a Afganistan o Iraq? La manipulació permanent del tema nuclear amb l'Iran?

o encara millor, Zapatero es la persona correcte per a defensar la nostra llengua? El president del govern espanyol pot opinar, primer a algú (EEUU) que no respecta els drets humans i segon que el Tribunal Constitucional de l'estat espanyol ha posat en dubte la immersió lingüística, un tribunal fora de plaç i sense credibilitat?

Estem ben arreglats