divendres, 9 de setembre del 2011

FGC, RENFE i la potassa

Avui, viatjant amb els FGC, m'he fixat que a l'estació de la RENFE, de Manresa,  hi havia una excavadora carregant potassa a un tren de mercadèries RENFE, que més tard sortirà cap a la seva destinació.
A Sant Vicenç de Castellet, es troben les vies del FGC i RENFE. De fet hi ha un ramal dels FGC que va a parar a unes instal·lacions on abocar la potassa i una cinta transportadora que la recull i l'aboca a un tren de RENFE, actualment en desús.
Tant les mines de potassa, d'Iberpotash, de Súria i de Sallent, tenen llurs ramals FGC per a carregar la potassa que es transportada al port de Barcelona o a la química de Martorell.
Se m'ha ocorregut, i aquí ho plantejo, que es podria eliminar la línia de camions que van de les mines fins a l'estació de la RENFE, augmentant fluïdesa de trànsit i menys CO2 i l'excavadora que recull potassa a l'estació de la RENFE de Manresa i l'aboca al tren; per un tren que anés de les mines a Sant Vicenç de Castellet, aboqués la potassa allí i un tren de mercàderies RENFE la recollís en les instal·lacions de RENFE Sant Vicenç de Castellet.
En quant a infraestructures només cal adequar, o refer de nou, les instal·lacions de descàrrega/càrrega de potassa a Sant Vicenç de Castellet. Les instal·lacions ferroviàries ja hi son i estan en funcionament.
Es crearia alguns llocs de treball al poble i tindríem l'aire una mica més net.

Es possible això?

divendres, 2 de setembre del 2011

S'acaba la immersió llingüística a Catalunya

En el diari ARA, podreu llegir a que em refereixo.

I jo dic: (recitant a Joan Maragall)

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols. 
On ets, Espanya? – no et veig enlloc. 
No sents la meva veu atronadora? 
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? 
Has desaprès d’entendre an els teus fills? 
Adéu, Espanya!

Joan Maragall (1898)

dimecres, 31 d’agost del 2011

El succés a Nova Iork...

Ahir al web del Vilaweb faig llegir que un grup de bombers/policies catalans van fer un castell i el que feia d'anxaneta es va alçar amb una senyera.
D'una altra banda un grup d'espanyols, van començar a increpar-los dient coses com: 'Jo sóc espanyol, espanyol, espanyol' i 'Fora, fora' i 'Fills de puta' (traduït del castellà i extret de l'article del Vilaweb).

Dos detalls, la bandera espanyola als Estats Units d'Amèrica es tan vàlida com no res, al mateix que la senyera. Exibir-ne una per sobre de l'altra es ben inútil. L'altra detall, fer un castell, bé; un minicastell, es una mostra informal de la nostra cultura.

Penso que aquest grup d'espanyols es van retratar molt bé i van quedar en evidència.

dilluns, 22 d’agost del 2011