El català a les balears

Tal com diu el diari ARA, avui:

El català deixarà de ser llengua vehicular a part de l'ensenyament balear el curs vinent

Hi haurà dues línies d'ensenyament, una en català i una en castellà.

Suposo, que com que tothom està obligat per llei a aprendre el castellà a les aules catalanes a més a més aprendran el castellà.

Crec que això en altres països se'n diu segregació racial per la llengua.

En fi, es el que el poble balear ha volgut....

Per a la Mònica Terribas

No et conec i, probablement, mai et conegui.

Et vaig conèixer a la nit al dia on, dia si dia també, entrevistaves a algú i més d'una vegada se li pujaven els colors o tenia problemes per a respondre les teves preguntes clares, directes i incisives. Quin programa, us vaig escriure l'endemà de que tinguéssiu la valentia d'entrevistar a Arnaldo Otegi. Un dels pocs que es va sentir còmode i agraït, un plaer escolar-lo a través del teu programa. L'endemà era detingut i empresonat...

En arribar a directora de TV3, vas desaparèixer en el dia a dia de la televisió catalana, si més no, en la pantalla. De ben segur que en molts programes, en les entre pauses que surt el logo de TV3 fent els tres porquets... hi ha la teva ma al darrera, el teu enginy o potser només el teu alè.

Has fet TV3 més gran i de més referència. Fa molts anys veiem TV3 perquè era en català, més tard perquè era la "nostra"; i ara, amb tu, no cal veure altres cadenes de TV, es la televisió de referència.

Tenim el rigor, el seny i la il·lusió que fa que un se hi senti bé. Orgullós.

I avui, la revenja de CiU t'ha destituït. Deixar una feina que t'omple sap greu, però avui t'han fet mal.

Avui, la revenja de CiU s'ha carregat la independència de TV3 i ha creat una TV3 dependent del Grup Godó i controlada per TV3. No ens enganyem per a ells, TV3 es seva, de tota la vida.

El que hauria de ser es una Mònica Terribas que plegués quan TV3 ja no l'omplís, no la motivés o que la tanqui España.

Una forta abraçada Mònica. Espero veure't de nou per la petita pantalla i espavilada com sempre.

Una de gas natural

Sabemos que es el gas natural? Básicamente es metano.
Como sabréis, de los combustibles no renovables, el gas natural es el menos contaminante de todos, claro que también es un gas depurado.

Como personas relacionadas en la bioconstrucción, desde arquitectos a ingenieros agrónomos a economistas, todos consumimos gas.
Pero resulta que de gas natural, hay varias maneras de obtenerlo del medio ambiente. El que todos sabemos es el que proviene como subproducto de una pozo petrolífero o de una mina de carbón.

Os hablaré de dos tipos de explotación más o menos nuevos, el fracking y los hidratos de metano. Dado el potencial riesgo de ambos productos, el primero ya se esta prohibiendo en muchos sitios después de algunos accidentes en Estados Unidos y el segundo, de momento no se atreven por los riesgos que conlleva.

Si algún día se usa ese sistema en forma comercial, sería bueno poder decir que no lo queremos por los riesgos que conllevan.

Ja toca que fem país

Hem de fer país, tot i que ha ho haguem sentit un munt de vegades, ja toca!

Com fer-ho? Es ben senzill.

Comprar i consumir productes locals, si; com si es tornéssim ben ecològics.

Tenim marques de roba, calçat catalanes, comprem-hi.

Hi ha coses que poc podem fer, ordinadors, mòbils sempre seran productes foranies, però; podem intentar de comprar-ho a botigues del país.

D'altres, seran empreses del país però que manufacturen els seus productes a Xina, Tailàndia...poc podrem fer-hi.

Em d'entendre una cosa, importa allò pel que invertim uns diners, de la mateixa manera que importa quan invertim; però ara hem de tindre en compte a QUI invertim els diners i aquest, que en farà.

Pots comprar-te unes bambes Nike, en una franquícia d'una gran marca comercial

on els teus diners aniran a parar a la casa Nike, la de la marca comercial de la franquícia i una petita part al propietari de la franquícia.

Si fas país, cerca una marca catalana, per exemple Munich, i la compres a la botiga o a la botiga virtual que tenen els de Munich. En el primer cas, si es una botig, diguem de tota la vida; tindrà una part important del cost de la sabatilla i la resta per a una empresa catalana. Que hem fet? Que tots els euros invertits en les bambes es queden a Catalunya. 

Si això ho podem fer en la majoria de les coses que consumim les nostres despeses rauran en empreses del país. Aquestes, paguen els seus impostos aquí, tot i que ara sigui España, però es queden aquí.

Si viatges i et cal anar a Madrid per gaudir d'unes vacances a un país llunyà, ves a França o a Anglaterra per fer el mateix. Costa el mateix un transbord a Madrid que a Paris, Frankfurt o Londres. En aquest cas, fer país, es no deixar-te els diners en empreses espanyoles que no ens reconeixen ni ens deixen fer (creixement del aeroport de Barcelona).

Es ben cert, que la societat i tant el govern català con les batllies podrien ajudar, però ara per ara hem de ser nosaltres, i no esperar al veí, qui s'ha de començar a moure's. Si som molts, tothom anirà movent-se per adaptar-se a la nova realitat.