Sentència del "Tribunal Supremo de España" contra la immersió lingüística a Catalunya

Una majoria de pares d'alumnes escolars catalans, 3 en total, de tots els alumnes catalans, (1.200.000) van decidir que a Catalunya volien que se'ls ensenyés en la llengua castellana als seus fills . El "Tribunal Supremo de España" va decidir que tenien raó i els hi va donar, suspenen les lleis que permeten la immersió lingüística a Catalunya.

Si, dic majoria perquè deuen ser les úniques tres famílies, que només parlen castellà, que no estan d'acord en les lleis catalanes, i es clar, el "Tribunal Supremo Español", en un acte de defensa dels "ciudadanos españoles", allí on es trobin, els ha defensat.

Un cop llegida la notícia a "El Periódico de Catalunya" parla d'una família que ha posat deu denúncies des del 2000, o sia una a l'any. Vist això penso, qui pot denunciar 10 vegades el mateix, i a més, una llei aprovada democràticament? Algú que per començar deu viure en una illa monolingüe (castellana), algú que deu treballar, probablement, en l'entorn del "Ejercito Español" o del món judicial. Algú que culturalment no accepta una llei catalana, un espanyol. Es trist, podria pensar en algú que vingui de suramèrica o centreamerica, però no. Tot i que no son els primer en aprendre la llengua catalana, no posen objeccions a la terra que els rep amb les mans obertes. Els pares potser no aprendran el català o el mig parlaran, però no posen pegues en els fills.

També penso que els del "Tribunal Supremo Español" deuen ser una colla d'estaquirots pelacanyes. Com poden dictar una sentència respecte a les llengües sense coneixement? Si em comptes d'estat empoltronats enyorant èpoques glorioses del seu Franco; s'haguessin prés la molèstia d'agafar l'AVE, aquell tren que comunica els madrilenys amb la resta del món , i s'arribessin a Barcelona, podrien passejar-hi una mica i copsar quina es la llengua que domina, si el català o el castellà. Clar que primer se'ls hauria d'explicar que a part de la única que ells coneixen, presumiblement, la llengua espanyola, n'hi ha moltíssimes pel carrer, suec, noruec, danès, angles, alemany, txec, eslovac, francès, rus, ucraïnès....i després de descobrir que hi ha moltes altres llengües a l'estat espanyol, sentiran que es parla...castellà.

Aquesta colla de jutges estaquirots, volen que preguntem als pares quina es la llengua familiar i llavors que l'escola ensenyi als seus fills (els dels pares) en la llengua corresponent. Senyors jutges suprems, i si els pares parlen coreà? mandarí? fang? farsi? que em de fer? Una escola per a cada u?

I un detall, vostès que son tant democràtics, amb aquesta sentencia em diuen, he d'entendre, que jo ara puc anar a Sevilla i dir a l'escola d'allí que el meu nen ha d'aprendre català, perquè la meva família el parla? o puc dir que li ensenyin en txec perquè la meva parella, nacionalitzada espanyola es txeca?

Segons l'últim informe PISA, segons el diari Avuí, el nivell d'estudiants catalans era millor que els espanyols...sense comentaris.

El president de la RAE, José Manuel Blecua, va fer un entrevista al diari Avuí el 21-12-2010 i diu això, també sense comentaris.

Senyors del "Tribunal Supremo Español" perquè tinc la sensació que la meva llengua, la meva cultura, la meva ciutadania, es de segona divisió, respecte al seu castellà? Tenen por que tots els catalans, valencians, balears, s'imposin al castellà? Senyors, nosaltres, parlem un mínim de 2 llengües bé, i com a mínim una de regular.

Jo penso que aquests senyors monolingüístes, si realment ho son, haurien de dimitir si son persones. De la mateixa manera que un no pot donar el parer en si un edifici està bé o no, si no es tenen coneixements, ser arquitecte o enginyer, uns jutges no haurien de prendre decisions respecte les llengües.

Jo sóc català, parlo català i castellà, una mica d'anglès, entenc el portuguès i aprenc el txec. I no sóc qui per dir que una llengua es millor que una altre. Saber tres llengües, però, em fa més ric culturament, tindre amistats catalanes, castellanes, angleses, txeques o d'on siguin i parlar amb vàries llengües enriqueixen molt més que parlar perfectament una de sola.

Senyors ignorants del "Supremo Español" si volen defensar als catalans, aprenguin de la seva llengua i cultura, que no seran menys "españoles", pel fet de saber-ne una mica.

Les eleccions catalanes

Assistim a unes eleccions a Catalunya ben especials. La aparició de nous partits, de la Montserrat Nebrera, Joan Laporta, Joan Carretero i altres, obren un marc d'allò més interessant.

En les enquestes però, no es veuen per enlloc el 1,1-1,5 millions de persones que es varen manifestar a Barcelona el 10 de juliol passat. Es deia que marcarien les eleccions i sembla que s'han quedat a casa. Aquesta campanya electoral ha girat en els de la independència, federalisme, autonomismes i altres ismes. Uns demanant la independència per poder-nos governar i, per exemple, protegir la nostra llengua o si més no, que sigui oficial. Altres, demanant que es parla massa el català o que es persegueix el castellà. Tot i que la llengua no es pas un tema per menystenir; no s'ha parlat de ampliar la xarxa d'FGC, ni de les avaries, que sovint, pateix RENFE, ni de ampliar la xarxa de RENFE, o se assumir tot el control. L'aeroport del Prat sembla que es doni per perdut. O estratègies per reduir l'atur, diversificació del teixit empresarial i que la construcció no sigui el tipus més important, o de la sanitat, res.

El que si que es veu es les ganes que tenen els de CiU en recuperar la poltrona, es veu que se la creuen seva. Bé, molt hauran de canviar les enquestes perquè CiU no guanyi les eleccions. Però a veure que farà quan hi sigui i qui serà el seu soci de govern si no obté la majoria absoluta.

La persecució del català

No hi ha una altra manera de dir-ho. es veu aquí i aquí.

No tinc ganes de dir res més, però qui ens pot ajudar?

Els minaires de Xile

Voldria exposar algunes coses que he vist durant tot aquest procés, ara que s'ha acabat el rescat

Primer de tot, me n'alegro que tots hagin sortit bé, dintre del que cap.

Primer, l'excessiva presencia del president de Xile, Sebastian Piñera, semblava que no tingués altra feina que esperar que anessin sortint els minaires o que simplement, l'interesses treure'n el màxim rèdit de tot plegat.

Segon, la manca de rigorositat en quan al planejament de de les diferents perforacions. Es lògic, i s'entén,  que una feina es compti un plaç de durada, incloent-hi manteniment, avaries, etc. Però no es lògic que diguin que intentarien que sortint abans de Nadal, i acabin sortint a mitjans d'octubre. Son més de dos mesos de diferència.

Tercer, tot i que no conec la geografia del terreny, entenc que s'han fet moviments de terres per a les diferents màquines que han perforat, tant en el moment de saber si eren vius, com en el segon moment en que es feien diversos forats, tres per ser exactes, per treure'ls. Bé, sabent, perquè ens ho han dit un munt de vegades que els minaires sortirien amb unes ulleres especials per la llum solar, (i al desert d'Atacama es molt forta la radiació), doncs perquè han hagut de caminar vora 50m des de la perforació del pou fins a l'entrada de l'hospital fet in-situ per a aquest afer? Com es que no s'ha fet directament una estança que recobris la boca del pou, com es fa en moltes explotacions mineres?

L'hospital consta d'una estança amb 4 llits per una revisió d'urgència, llavors un passadís d'uns 50m, una estança de 8 llits, on rebrien vitamines i un examen més exhaustiu, i llavors una estança on romandrien a l'espera de l'helicòpter que els duria a l'hospital de Copiapó. També una estança per a reunir-se amb la família. Tot això no s'ha acomplert, ja que bon punt sortien els minaires eres rebut per Piñera i la família del minaire. Ei, que ho trobo bé, però llavors perquè malbaratir els diner en uns espais que no s'han emprat?

Penso que Xile ha fet una gran feina en aquest operatiu per a rescatar a aquesta gent. Penso que d'aquí sortiran estudis de com fer rescat a minaires a partir d'ara, basant-se en l'experiència xilena. Però Xile ha de fer una mica d'autocrítica i també reconèixer, de fet tots, que els minaires no son herois, sinó víctimes.

Endavant, Xile.