La maduresa de l'estat espanyol

Tots hem sentit i inclòs ho hem dit que la Espanya es una país jove i té una democràcia jove.

Però ves por on avui tenim una mostra de quan immadura n'és. En el Vilaweb llegeixo que les seleccions catalanes podran jugar com a tal sempre i quan Espanya no hi competeixi. Ai, pobretssss que tenen por de perdre davant Catalunya!!!!!

Es clar que, també potser que "el Imperio Español" no pugui jugar contra la última adquisició del seu territori per minsa i rebel...

"España" no s'assembla (entre altres coses) amb Anglaterra amb tema dels esports, respecte a altres cultures/nacions en el mateix territori, ni amb la negociacio de grups terroristes, llàstima.

El ministre de Defensa creu que respectar l'himne "és el que faria qualsevol bon espanyol"

Es el titular d'aquest article en el diari "Ara".

El ministre espanyol de Defensa, defensa de que? ens ataquen?, diu que un bon espanyol s'aixecaria i escoltaria l'himen espanyol i no el xiularia pas.

I n'estic ben segur que així seria.

Els qui van xiular, senyoret ministre, van ser catalans i vascos, res més.

Nosaltres i ells (els companys vascos) saben quins son els nostres respectius himnes, i també; que l'himne que sonà en aquell partit de futbol es el d'Espanya (el país dels espanyols) i no pas el de Catalunya o el d'Euskadi.

Si hi va haver cap espanyol que xiulés l'himne o parlés malament dels responsables del país, doncs denunciï-ho i que la policia se n'ocupi de tot plegat.

El català a les balears

Tal com diu el diari ARA, avui:

El català deixarà de ser llengua vehicular a part de l'ensenyament balear el curs vinent

Hi haurà dues línies d'ensenyament, una en català i una en castellà.

Suposo, que com que tothom està obligat per llei a aprendre el castellà a les aules catalanes a més a més aprendran el castellà.

Crec que això en altres països se'n diu segregació racial per la llengua.

En fi, es el que el poble balear ha volgut....

Per a la Mònica Terribas

No et conec i, probablement, mai et conegui.

Et vaig conèixer a la nit al dia on, dia si dia també, entrevistaves a algú i més d'una vegada se li pujaven els colors o tenia problemes per a respondre les teves preguntes clares, directes i incisives. Quin programa, us vaig escriure l'endemà de que tinguéssiu la valentia d'entrevistar a Arnaldo Otegi. Un dels pocs que es va sentir còmode i agraït, un plaer escolar-lo a través del teu programa. L'endemà era detingut i empresonat...

En arribar a directora de TV3, vas desaparèixer en el dia a dia de la televisió catalana, si més no, en la pantalla. De ben segur que en molts programes, en les entre pauses que surt el logo de TV3 fent els tres porquets... hi ha la teva ma al darrera, el teu enginy o potser només el teu alè.

Has fet TV3 més gran i de més referència. Fa molts anys veiem TV3 perquè era en català, més tard perquè era la "nostra"; i ara, amb tu, no cal veure altres cadenes de TV, es la televisió de referència.

Tenim el rigor, el seny i la il·lusió que fa que un se hi senti bé. Orgullós.

I avui, la revenja de CiU t'ha destituït. Deixar una feina que t'omple sap greu, però avui t'han fet mal.

Avui, la revenja de CiU s'ha carregat la independència de TV3 i ha creat una TV3 dependent del Grup Godó i controlada per TV3. No ens enganyem per a ells, TV3 es seva, de tota la vida.

El que hauria de ser es una Mònica Terribas que plegués quan TV3 ja no l'omplís, no la motivés o que la tanqui España.

Una forta abraçada Mònica. Espero veure't de nou per la petita pantalla i espavilada com sempre.