La persecució del català

No hi ha una altra manera de dir-ho. es veu aquí i aquí.

No tinc ganes de dir res més, però qui ens pot ajudar?

Els minaires de Xile

Voldria exposar algunes coses que he vist durant tot aquest procés, ara que s'ha acabat el rescat

Primer de tot, me n'alegro que tots hagin sortit bé, dintre del que cap.

Primer, l'excessiva presencia del president de Xile, Sebastian Piñera, semblava que no tingués altra feina que esperar que anessin sortint els minaires o que simplement, l'interesses treure'n el màxim rèdit de tot plegat.

Segon, la manca de rigorositat en quan al planejament de de les diferents perforacions. Es lògic, i s'entén,  que una feina es compti un plaç de durada, incloent-hi manteniment, avaries, etc. Però no es lògic que diguin que intentarien que sortint abans de Nadal, i acabin sortint a mitjans d'octubre. Son més de dos mesos de diferència.

Tercer, tot i que no conec la geografia del terreny, entenc que s'han fet moviments de terres per a les diferents màquines que han perforat, tant en el moment de saber si eren vius, com en el segon moment en que es feien diversos forats, tres per ser exactes, per treure'ls. Bé, sabent, perquè ens ho han dit un munt de vegades que els minaires sortirien amb unes ulleres especials per la llum solar, (i al desert d'Atacama es molt forta la radiació), doncs perquè han hagut de caminar vora 50m des de la perforació del pou fins a l'entrada de l'hospital fet in-situ per a aquest afer? Com es que no s'ha fet directament una estança que recobris la boca del pou, com es fa en moltes explotacions mineres?

L'hospital consta d'una estança amb 4 llits per una revisió d'urgència, llavors un passadís d'uns 50m, una estança de 8 llits, on rebrien vitamines i un examen més exhaustiu, i llavors una estança on romandrien a l'espera de l'helicòpter que els duria a l'hospital de Copiapó. També una estança per a reunir-se amb la família. Tot això no s'ha acomplert, ja que bon punt sortien els minaires eres rebut per Piñera i la família del minaire. Ei, que ho trobo bé, però llavors perquè malbaratir els diner en uns espais que no s'han emprat?

Penso que Xile ha fet una gran feina en aquest operatiu per a rescatar a aquesta gent. Penso que d'aquí sortiran estudis de com fer rescat a minaires a partir d'ara, basant-se en l'experiència xilena. Però Xile ha de fer una mica d'autocrítica i també reconèixer, de fet tots, que els minaires no son herois, sinó víctimes.

Endavant, Xile.