Assistim a unes eleccions a Catalunya ben especials. La aparició de nous partits, de la Montserrat Nebrera, Joan Laporta, Joan Carretero i altres, obren un marc d'allò més interessant.
En les enquestes però, no es veuen per enlloc el 1,1-1,5 millions de persones que es varen manifestar a Barcelona el 10 de juliol passat. Es deia que marcarien les eleccions i sembla que s'han quedat a casa. Aquesta campanya electoral ha girat en els de la independència, federalisme, autonomismes i altres ismes. Uns demanant la independència per poder-nos governar i, per exemple, protegir la nostra llengua o si més no, que sigui oficial. Altres, demanant que es parla massa el català o que es persegueix el castellà. Tot i que la llengua no es pas un tema per menystenir; no s'ha parlat de ampliar la xarxa d'FGC, ni de les avaries, que sovint, pateix RENFE, ni de ampliar la xarxa de RENFE, o se assumir tot el control. L'aeroport del Prat sembla que es doni per perdut. O estratègies per reduir l'atur, diversificació del teixit empresarial i que la construcció no sigui el tipus més important, o de la sanitat, res.
El que si que es veu es les ganes que tenen els de CiU en recuperar la poltrona, es veu que se la creuen seva. Bé, molt hauran de canviar les enquestes perquè CiU no guanyi les eleccions. Però a veure que farà quan hi sigui i qui serà el seu soci de govern si no obté la majoria absoluta.
