L'avort

Es un tema que s'ha fet tan soroll, que es polèmic parlar-ne.
L'església catòlica ho ha inflat tant de mentires i falsedats que costa de veure'n l'entrellat.
I la dreta també ha fet el mateix.

Jo crec que el tema de l'avort no es ni de dretes ni d'esquerres, ni de cap creença religiosa; es molt delicat com per tergiversar-lo tal com es fa.

Definició d'avortament a la Viquipèdia.

Jo la defenso com a un dret exclusiu de la dona, l'home, no se fins a quin punt pot decidir o no en la presa de la decisió d'avortar.
No estic a favor de que l'avort es pugui fer a partir dels 16 anys. Si una noia pot quedar embarassada abans, crec que hauria de gaudir de tots els drets. Que una noia de 16 anys no necessiti de permís patern per avortar ho trobo d'allò més lògic, ja que, ha demanat permís per tindre parella? per tindre sexe? Doncs, que avorti si vol. I a edats menors, no ho trobaria malament que hi hagués una assessoria per part d'experts; perquè no els pares? Senzillament si la noia ha quedat embarassada per una mala educació sexual, qui son els pares per assessorar a aquestes alçades?
L'altre tema es que el plaç d'avortar lliurement seria fins les 14 setmanes, aproximadament. Jo seria ambiciós, fem-ho a les 20 setmanes. Llavors, un avort fins als 7 o 8 mesos, o fins al final; per a casos concrets, malformacions, malalties incurables i/o mortals, disminucions físiques o neuronals...

Es un tema molt delicat, però es la meva opinió.
Però no seria millor aquesta terra si hagués el dret a avortar i aquest fos ambiciós? Sempre, et queda l'opció per a tu de no avortar, però si l'altre o vol fer, coi, que ho faci; es la seva vida.

La grip porcina i el cuartel militar

Telenotícies del 23-05-09 i,
Telenotícies del 23-05-09

Bé, sembla que s'ha actuat correctament, clar que sent l'exèrcit tingui un cert dret a callar les infeccions per "seguretat" nacional; discutible però comprensible.

Però un detall, que diantre fan uns nens en una caserna militar? Es que potser miren de captar candidats, o que?
Els nens a fer coses de nens que es el que els toca, i els militar que s'encarreguin del que els pertoca.

O no?

Les gran empreses que treballen fora del seu territori

Veure "Público" del dia 24-05 d'enguany.

Deu n'hi do, oi? Crec que molt poca gent s'imaginava que poguessin succeir coses com les que es llegeixen en aquest article.

Però em va molt bé per comentar un aspecte que trobo interessant. Aquí, en la comunitat europea, hi ha una serie de normatives de caire mediambiental que; per les quals les empreses relacionades amb els derivats del petroli, explotacions mineres o gasoses, forestal, químiques; dins la comunitat europea han de complir amb la legislació pertinent.

I penso, si tant ecològics som, si tan estimem les mesures de caire social i mediambiental...ens podem permetre que alguna o algunes empreses actuin com ha fet, presumiblement, la Shell? Com ens hem de sentir amb els vesaments de cru en la selva peruana per part de Repsol? O l'execució de oleoductes que creuen barris sense mesura a Nigèria per part de Total(francesa)?

Pensem'hi una estona amb aixó.

L'estació de Sants

Els polítics que governen tenen la gran responsabilitat d'administrar els pressupostos del govern, en aquest cas els polítics catalans respecte al pressupost de la Generalitat. La Generalitat ha tingut un pressupost aproximat de 34.000 milions d'euros.
El deure del govern es administrar aquests diners de la millor manera, es difícil control.lar al 100% la totalitat d'aquest caler, però si es que pot evitar gastar-los fútilment o de que la corrupció s'en quedi una part.

Llavors, parlant de l'AVE espanyol. ADIF, el gestor d'infraestructures ferroviàries d'Espanya, va fer una inversió ingent de caler i temps en l'estació de Sants per fer arribar l'AVE.

Fem un recordatori de Sants. L'any 2003, per dir un any, a Sants hi arribaven els trens de rodalies, mitja distància, llarga distancia i trenhotels de Renfe. Després d'unes obres, complexes llargues i molt molestes pels passatgers i veïns es col.loquen 6 vies d'AVE i 8 d'ample RENFE. Si, Renfe té un ample de via i l'Ave un altre.
Aquestes obres, van ajudar a fer crèixer el descontentament de Catalunya envers Espanya, va fomentar una manifestació pel Dret a Decidir multitudinària i la pèrdua de més d'un milió de passatgers mensuals a l'estació de Sants que a hores d'ara, any 2009, encara no ha recuperat. A més sumem-li les avaries, retrassos, accidents constants de la xarxa de Renfe.

L'estació de Sants, a més a més de la xarxa ferroviària de Renfe, té accés a les línees de metro 3 i 5, i una estació de busos a l'exterior. A part de la zona d'aparcament pel passatgers, taxis i un hotel.

Ara volem fer a la zona de la Sagrera, l'estació intermodal (xulo el nom, eh?) que integra busos, trens i metro. Us sona de res? a més 6 vies d'AVE i 8 de Renfe. Us sona de res? A més a construcció de diferents edificis i hotels. Si, es com un Sants, però amb una gran diferència, es fa tot de zero. I només costa, bé s'ha pressupostat per uns 700 milions d'euros. Després, quan l'acabin, ja es veurà quan ha costat.

I jo dic, penso, si ja tenim una estació de Sants que ha costat un munt, sobretot de problemes, ens cal a Barcelona, una segona estació d'Ave? Madrid no en tenen i tenen molt més volum de trens AVE. No vull dir que haguem de fer el que fan en un altre lloc, però si tindre present les necessitats d'altres llocs i com les resolen. I torno a dir, cal gastar 700 milions d'euros en fer uan estación nova? O es que després tancarem Sants?

No seria millor tindre una bona estació, i ben adaptada a tothom? perque amb una molt petita part es podrien fer uns bons accessos per a disminuïts físics i pels qui porten maletas o envalums.
També es podria invertir aquest caler en millorar les infrestructures de Renfe, desdoblament de la via de Vic, la realització de la linea orbital, o la linea trasnversal, eliminació total dels pasos a nivell, l'accés a totes les estacions i intercambiadors per als minusvàlids....
Crec que aquests 700 milions donarien per a moltíssimes coses relacionades amb la xarxa ferroviària de Renfe.

La justicia internacional espanyola

Veure "Público" del dia 19/5 d'enguany
Veure "Público" del dia 25/5 d'enguany
Veure "Público" del dia 10/5 d'enguany
Veure "Público" del dia 20/5 d'enguany
Veure "Público" del dia 28/5 d'enguany

Es curiós que amb una reforma de la legislació espanyola es pugui investigar i dur a judici crims comesos fora del país, bé crims contra la humanitat, genocidis i semblants.

També es curiós que després de l'èxit que ha tingut, la detenció de Pinochet, va ser dictador a Xile, el genocidi de Ruanda, el genocidi maia...però resulta que dues investigacions, les de l'assassinat massiu a la plaça de Tiananmen, Xina, i els morts últims de Gaza amb les bombes de sodi, com que no han agradat als respectius països, doncs Espanya s'acollona i reforma la llei perque només s'nvestiguin aquells casos en que hi hagin espanyols involucrats.

El més sorprenent, per a mi, no es la cobardia del govern espanyol, llastimosa, sino la imatge que es dona a l'exterior. La primera que hi han països de primera i de segona; la segona que la justicia se la mereixen uns i els altres no. També hauriem de dir la bona imatge que es queda la gent dels judicis fets fins ara o que s'han de fer, quina credibilitat els queda? la de pallassos? titelles?
En fí, vergonyós.

España, ¿que es España?

No quiero que se tome como algo político, ni lo es ni lo intento. Solo es hacer notar una serie de detalles que he visto últimamente y que juntos, dan que pensar si uno quiere, claro.

¿Que es España? ¿Un país? Digamos, que es un territorio que limita al norte con el Océano Atlántico y Francia, al este por el Mar Mediterráneo, al sur por el Mar Mediterráneo y el Océano Atlántico y al Oeste por el Océano Atlántico y Portugal. Ah, y Ceuta y Melilla, dos ciudades que limitan al norte por el Océano Atlántico y el Mar Mediterráneo y por el sur con Marruecos.
Bueno, España está divida en diferentes comunidades autonomas para su gestión interna.
Y aquí viene lo bueno, unas cuentas de ellas se llaman Galicia, Principado de Asturias, Reino de Navarra, País Vasco, País Valencià, Principado de Cataluña, Castilla y León (lo que quedó del reino) y si tenemos en cuenta que además dichas comunidades mantienen sus límites históricos hay que sumar a Andalucia.

Entonces si a lo definido que es España, le quitamos los reinos, principados, paises y exterritorios musulmanes, que queda? Castilla-La Mancha (que fué parte del Reino de Castilla), Murcia (que fué parte de la Corona de Aragón, Extremadura (que fué parte musulmana), las Islas Baleares (que fueron parte de Cataluña y luego de la Corona de Aragón, Madrid (primero musulmana y luego del Reino de Castilla), pues me parece que queda... nada.

Cusioso, no?

Un mundo nuevo, u otra manera de verlo (5a parte y última)

En el mundo actual, hay unos 200 países. Hace unos 20 años eran unos 15 o 20 menos, debido a la división de la URSS y de Yugoslavia en países más pequeños.

Un país es una superficie, normalmente, acotada por accidentes geográficos (cordilleras, valles, ríos...) delimitados por guerras o negociaciones, lo normal por guerra aunque cueste creerlo, y que engloba un grupo de gente con una manera de hacer, de pensar, un idioma o lengua, una manera de vestir que las define. Así es normal que en Francia se hable francés, en Alemania el alemán, en Rusia, el ruso, ...
Pero hay territorios que no es exactamente así, por ejemplo España, Francia, Chile, Israel, ...Territorios que por alguna razón u otra no han digerido los procesos de conquista de territorios, o nunca han tenido la intención de hacerlo.
Me explico, pongo de ejemplo la colonización de Sudamérica por parte de quién lo conquistó en su momento, el Reino de Castilla. El Reino de Castilla descubre América e inicia una serie de campañas para conquistar el territorio y evangelizarlo. El territorio que se va conquistando tiene sus gentes, sus culturas y sus países (díganle reinos, principados...). La conquista anula esos países y lo convierte en un basto territorio a manos del Reino de Castilla. Impone la lengua castellana, la religión católica y la forma de hacer del Reino de Castilla. Esos territorios, desde la mitad sur de Estados Unidos, hasta Cabo de Hornos exceptuando Brasil, tenia docenas de territorios pequeños (Incas, Aztecas, Mayas Mapuches...), con sus lenguas (quechua, aymara, mapudungun, guaraní...). Con esto quiero decir, que una cultura al ocupar un territorio, ve las otras lenguas como un mal a erradicar, ve en otra cultura una cosa horrenda a eliminar, en otra religión un insulto a la verdad de la religión católica (sin comentarios).
Pero esas lenguas que eran malas, esas culturas horrendas, permanecieron por los motivos que fueran y, ahora; con una serie de países que ocupan ese territorio mencionado, tienen a la lengua castellana como la lengua de la nación, pero tienen en regiones diferentes leyes, que casi ningún país tiene reglamentadas y protegidas, porque lo ven como algo malo. Pienso que es simple ignorancia y miedo a lo desconocido.
¿Que pasaría si Chile estuviera al mismo nivel el castellano y el aymara?¿Que pasaria si Bolivia posiera en su nueva constitución, creo que lo ha hecho, que en el país se habla por igual castellano, aymara y quechua? Realmente, sería la destrucción de la lengua castellana? En realidad al inicio es el reconocimiento de otra o otras lenguas, luego implicaría un aumento de gente que conoce esas lenguas. Lo bueno, es que el aumento de una segunda lengua, aporta nuevos parlantes, pero también nueva prensa, libros, radio, televisión...

A lo que quiero llegar es si habría que plantear a cada comunidad que tiene una lengua propia, una cultura propia, el derecho a autodeterminarse, que tengan la posibilidad de escoger si quieren tener su territorio si quieren tener un status diferenciado dentro del país en el que se encuentran o si ya están bien como están.

No solo me refiero a América, sino a Europa, África y seguramente en la mayoría de los territorios poblados del planeta. En Europa se ha demostrado una fragmentación de diferentes países sin que haya pasado nada, por desgracia algunas guerra como en Yugoslavia, pero depués de la creación de los países no ha habido, hasta el momento, la unión de dos o más países para ser más fuertes.

Un país por lengua sería muy bueno, pues todas las lenguas serían protegidas y fomentadas.