Les eleccions municipals del 22 de maig del 2011

Ja hem votat i a quasi tot arreu ja se sap que governarà els propers quatre anys.

A Barcelona ha guanyat en Tries, un perdedor nat que ha guanyat les eleccions no com a recanvi democràtic del càrrec sinó per falta de contrincants més ben preparats. Un home que a la seva edat no ha sabut corregir la nul·la pronunciació de la "r" i castellanismes constants, no hauria ni de presentar-se com a candidat.

El mateix hauria de dir d'en Mas, dues legislatures de perdedor i que al final ha guanyat per no tindre competència.

Que dir el que probablement succeirà a les eleccions andaluses amb un senyor Arenas, que n'ha perdut 3 o 4 de seguides, o un Rajoy que, a part d'un complet inútil com a professional i com a polític, ha perdut dues eleccions i molt probablement guanyi, ajudat per la crisi, per falta de contrincant.

No pas masses anys, teníem un González, un Pujol, un Chaves, que eren bons polítics en el seu territori i que durant temps, i encara ara ben considerats i amb molta vàlua (González i Pujol).

Com aniran Espanya i Catalunya amb aquesta gent? El temps ens ho dirà, com sempre.

L'assassinat de Bin Laden

Aquest Bin Laden es el que.....No, ho hauríem de dir aixi, per començar. Diuen que era el cap d'Al-quaeda. Diuen que era el qui va idear l'atemptat de les torres bessones, perquè qui va gestar l'atemptat i el va executar era una cèl·lula terrorista que o van morir o son a la presó. Diuen que des de fa un temps, uns anys, Bin Laden ja no portava Al-quaeda, si no que era com un mite a seguir. Així sembla que era un pensionista jubilat.

Es veu que uns soldats d'elit el van trobar i el van matar, perdó, assassinar. (Si en comptes de soldats d'un país fossin persones seguin ordres seria assassinar, oi?)

Però el mes bo de tot es que qui dona l'ordre de matar-lo es el premi Nobel per la PAU, l'actual Obama, president dels Estas Units.

Un país que clama la democràcia com a eina de govern dels pobles lliures, però que l'empra per col·locar governs titelles dependents dels EEUU. Un país que ven la justícia com a eina per garantir la llibertat i que quan li convé (massa sovint) se la passa per on sabem, assassinant, en aquest cas i presumptament (car no hi han fotos) a Osama Bin Laden.


Que Osama Bin Laden, sigui (o fos) un terrorista no em treu el son, de la mateixa manera que no em treu el son que el president de Rússia sigui en Medyerev. Que hagi estat assassinat, no es just com no ho son tots aquells que moren igual.

El que em preocupa de debò es veure a un premi Nobel, atorgat perquè en un futur faria quelcom bo, ha ordenat l'assassinat d'en Bin Laden.

El que em preocupa es que un país entri en un altre i faci el que li vingui de gust. Perquè si avui es Pakistan demà potser Espanya.

El que em preocupa es la pressa que han tingut molts presidents de països i d'organitzacions com la UE o la ONU (una altra que es veu que lluita per la pau).

El que em preocupa es que en nom de la justícia, s'hagi d'assassinar a algú.

El que em preocupa es que el 72% dels estatunidencs se sentin alleugerits per un assassinat i no per la nova democràcia en un país o les revoltes que foragiten a dictadors com a Tunísia o Egipte.