dimecres, 16 de febrer del 2011

L'emule, el P2P, TotsRucs i la llei Sinde

Em faig ressò d'aquest article que he llegit a totsrucs i l'enganxo íntegre aquí.


"Hola.

Fa uns dies s'ha aprovat la llei Sinde, i després de llegir, informar-me, escoltar .... he arribat a la conclusió de que en general falta MOLTA informació. A més, estic indignat de que se'ns digui "lladres". Per tant, he decidit fer aquest fil per explicar una mica com veig jo (personalment) el tema.

1- El P2P és legal. El punt principal: amb les lleis actuals (llei Sinde inclosa) és totalment LEGAL el p2p, la compartició de fitxers amb drets d'autor i per tant TotsRucs. Es el que s'anomena "Copia Privada". Això es indiscutible, i els polítics ho saben molt bé. La prova és que amb les múltiples denuncies al mont del P2P no hi ha hagut CAP que hagi estat favorable als denunciants; totes han estat absolutòries al mon del P2P.

Ara no em ficaré a discutit el model de "Copia privada" i "el canon", és el que tenim ara mateix (ens agradi o no).

2- El canon. Per si amb el punt 1 no en tinguéssim suficient, resulta que que fa MOLTS anys (mes dels que alguns us penseu) que es paga un canon pensat per compensar la "Copia privada". Aquest "canon", ja es pagava en l'època dels cassets i les cintes de vídeo !

Per tant, si tenim en conta que no estem fent res il·legal (1) i que estem pagant per això (2), no hi hauria d'haver cap problema.

3- La industria audiovisual. Però aquí comencen ... els problemes. La industria audiovisual està obsoleta i no s'han sabut actualitzar als temps moderns.
Un quants exemples:
- Es com si els primers escrivents estiguessin en contra de la impremta.
- Els trobadors i **** estiguessin en contra de la TV.
- Els diaris estiguessin en contra d'Internet (blogs, diaris online, etc),.
- Les empreses de revelat de fotografia ens fessin pagar per utilitzar càmeres digitals.

En tots aquests casos, va haver empreses que van tancar, treballadors que van anar a l'atur. Però a la mateixa vegada, es van crear noves oportunitats de negoci, noves feines.

El mon es evolució, i la industria no ha sabut adaptar-se. Fa molts anys vaig vaig estar a una conferencia (quan molta fent encara nos sabia que era Internet i el ponent va explciar que algun dia escoltaríem música i veuríem pel·lícules a través d'Internet pagant preus ridículs. Va ficar l'exemple de: "imagineu-vos que podeu escoltar qualsevol cançó en qualsevol moment pagant 0.01 cèntims/cançó". Els anys han passat i la industria ha perdut una gran oportunitat d'evolucionar juntament amb els clients.
Es queixen de que venen menys CD's .... però a canvi, es compra mes música per Internet i es va mes als concerts. Ells volen seguir amb el negoci tal com el tenien, o sigui, amb MOLTS diners i pocs problemes.

4- La política. Els polítics fa molts anys que estan intentant canviar el punt 1. Però de moment no se'n surten. El primer que van provar (i encara estan fent), es conscienciar als usuaris de que estan fent algo il·legal quan no ho estan fent !!! El seu objectiu era repetir-ho tant (mentint) que ens ho acabéssim creient, i en aquest moment haguessin canviat les lleis (i no la xapuça de la llei Sinde) i no ens n'haguéssim adonat de res.

Per sort els usuaris NO hem caigut a la trampa.

5- La llei Sinde. Els polítics saben molt clar que el P2P es legal (1), i que ja s'esta pagant pel dret de la "copia privada" (2). Però com que no els agrada, han fet la llei Sinde. Però la llei Sinde no canvia RES dels punts 1 i 2. O sigui, el P2P segueix sent legal i seguirem pagant el canon.

Amb la llei Sinde el que volen fer és ficar les coses mes difícils als usuaris. Per que fixeu-vos en que la llei NO preveu cap multa, ni presó, ni res per l'estil. Simplement quan una web no els agradi la tancaran (o ho provaran).

6- Els usuaris (també coneguts com consumidors). Ens estan fent creure que els usuaris som lladres, però res mes lluny de la veritat.

Els usuaris el que volem és consumir de forma que sigui: barat, ràpid, còmode i sobretot que sigui legal.
Actualment, el mètode mes barat, ràpid i còmode (i repeteixo LEGAL) és el P2P.

Una altre model (que ja no se si es tant legal, però que no ens afecta a TotsRucs), és el model de megavideo. Els polítics i la industria el que es queixen es que els usuaris no volen pagar .... MENTIDA. De fet, hi ha moltes persones que tenen comptes de "megaupload vídeo", i paguen 20 euros/mes per poder veure pel·licules de forma barata, ràpida (mes ràpida que el P2P).

Per tant, el dia que veure pel·lícules sigui més barat (o comparable), més ràpid, i més còmode (i IGUAL DE LEGAL) ... els usuaris deixaran de fer servir el P2P.

Per que si per una petita quota al més saps que obres al tele i directament pots veure QUALSEVOL pel·lícula, en l'idioma que tu vols, en el MOMENT que tu vols, amb els subtítols per si ho vols veure en VO .... per que pagar mes (per que si sumem, el P2P no surt gratuït als usuaris) i perdre temps fent-ho per P2P ???

7- El problema del Catàleg. Un problema afegit és el reduït catàleg que hi ha de material (i menys en el nostre idioma). Evidentment, si vols comprar l'últim disc de l'artista de moda (repeteixo, de moda) no hi ha cap problema. Si vols veure l'última pel·lícula de moda, tampoc hi ha cap problema. Si vols veure la sèrie de moda que fan per la TV, tampoc hi ha cap problema (apart dels anuncis).

Però que passa si vols veure la sèrie que estan fent als EEUU, que no es pot comprar per iTunes per que no ets de EEUU, i que cap cadena ha comprat ni comprarà?
O vols veure una pel·lícula de fa 20 anys totalment des-catalogada?
O vols escoltar el disc del grup alternatiu que no es troba per enlloc (o que encara no ha arribat al nostre mercat)?

La industria, vol que escoltem el que ells volen, quan ells volen, com ells volen, i al preu que ells volen.
I els usuaris, gràcies a Internet, ja estem cansats de consumit el que ells volen, o volem consumir el que nosaltres vulguem.

7.1- El problema de l'idioma. En el problema del catàleg s'afegeix el problema de l'idioma. Si amb altres idiomes és complicat trobar el material, en català encara mes.

Directament, molt material NO està disponible en català de forma comercial, i si no fos pel P2P no hi estaria de cap forma (legal evidentment).

Fins fa poc el catàleg en DVD de pel·lícules en català era nul. Ara s'estan ficant les piles i cada cop hi ha mes pel·lícules que surten en català en les edicions en DVD, però segueix sent un % molt reduït de tot el que es fa.

I ja per "recoxineo", algunes pel·lícules (com per exemple alguna dels "senyor dels anells") es doblen en català pel cinema però NO s'inclou el català als DVD's. Si tu vols comprar el DVD en català de moltes pel·lícules que s'han doblat en català, directament no pots.

Amb les sèries passa el mateix .... el catàleg DVD de sèries en en català es RIDÍCUL.

I amb els documentals .... ja es impossible trobar RES en català i DVD.

No he fet càlculs ... però estic convençut que mes del 95% del material que tenim a TotsRucs NO es pot trobar en català de forma comercial. I un tant per cent molt elevat (aquí no m'atreveixo a dir un número), sinó fos pel P2P i per TotsRucs es perdria en l'oblit.

---------------------

Com a resum ...... mentre el P2P sigui legal (1) i (2) no hem de patir per res. Els usuaris seguirem consumint de forma legal el que nosaltres vulguem, quan nosaltres vulguem.

Si has arribat fins aquí ..... felicitats i gràcies :-)

Adéu !"





L'article el signa Petiso

dissabte, 5 de febrer del 2011

Tanca Born12, de Manresa

Bon dia

Cada any compro música, en cd,  per un valor d'uns 200€ o una mica més. Tot i que tinc l'Emule i em baixo de tant en tant quelcom nou, només es per escoltar un grup nou o un àlbum nou i veure si val la pena comprar-lo, música pirata no en tinc; ni en comparteixo la meva.
Perquè em baixo música per escoltar-la? Simplement, perquè a la botiga on vaig a comprar-la no tenen tota la música que surt al mercat. Perquè? Gràcies a vosaltres, discogràfiques, amb l'abús dels drets d'autor i clàusules abusives, molts autors opten per publicar en discogràfiques més humanes o simplement per Internet.
Però per desgràcia, la tenda on compro la música des de fa vint-i-cinc anys tanca a finals de mes. Perquè tanca? Es diu que per la pirateria, un concepte que en discrepo però es igual. En el fons tanca perquè una seria de directius d'empreses musicals, han preferit collar al màxim per treure tans diners com sigui possible. Amb clàusules abusives, preus caríssims i es clar, la gent ha tirat pel dret. Pirateria. Se que part dels meus calers han anat a acomodar el vostre pla de pensions, o d'un viatge superb o d'un cotxe de gran cilindrada. Jo, només vull la música que m'agrada; i vosaltres no m'ho permeteu. Ara, resulta que hauré d'anar més lluny a cerca la música que m'agrada, però dels àlbums de fa 8-10 o 15 anys enrere no en trobaré cap més, perquè a on compro la música, Born 12, no es que en sàpiguen de vendre, es que sobretot, saben que vull o on trobar-ho. Ara resulta que "hauré" d'anar a un Carrefour, on només es venen els àlbums d'uns abusadors dels drets.
Doncs no, sàpiguen, que ara, quan Born12 hagi tancat, no compraré cap cd més, i cercaré la música per Internet.
Delicte? No, em forceu.
No veneu qualitat, només música preformada. Jo vull qualitat, però no sabeu que es.

Quan va començar a sonar el tema de les descàrregues musicals, vau fer el millor que vau poder, acusar-nos de lladres pel fet que ens agrada la música. Altres, com Apple, vam veure una oportunitat i ara guanyen més que vosaltres, me n'alegro. Però en comptes d'espavilar-vos no, vau seguir actuant igual, perquè no us importa la qualitat del producte que veneu, sinó mantenir els guanys.
A més, vau digitalitzar-ho tot i mireu com us va. Perquè no denuncieu les empreses que fan lectors de cd per fer lectors/gravadors de cd d'àudio? Perquè no denuncieu a les empreses que creen reproductors de mp3/mp4? Gràcies a ells, corre tant la música per Internet, en algun lloc o altre la gent s'ho guarda, oi? Segurament, perquè perdríeu. En canvi denunciar a la gent de carrer es ben senzill, oi?

L'amo de Born12 es pare de família, ven qualitat, rebutja la mediocritat i intenta guanyar-se la vida com pot, com tots.

Gràcies a que aquest any mantindreu els vostres ingressos com sigui, Born12 plega i jo, deixo de comprar música.

Fel·licitats.

Per cert, segons el diari "Público" va dir això el dia 1 de febrer d'enguany. Deuria de ser molt bona la poltrona d'EMI...

divendres, 4 de febrer del 2011

Un robatori

L'altre dia, passejant amb una amiga pel parc de la Ciutadella, vam seure una estona en un banc. No explicaré com va anar però a la meva amiga li van robar la bossa de mà.
Després de fer el tràmit de la denuncia als Mossos i d'ajudar a la meva amiga, de tornada pensava que, amb una mica de sort, els enganxaran i aniran a la presó, i s'haurà fet justícia....o no?
Es fer justícia que els que ens han robat hagin anat a la presó però que no s'hagi pogut recuperar el que ens van robar?
L'acte d'empresonar-los ens satisfarà el disgust del robatori? L'angoixa de la meva amiga per no poder avisar a la família per a qui treballa? La meva amiga haurà de fer la documentació nova, car era dins la bossa de mà. Al ser de fora, haurà de fer dos viatges a Madrid, pagar-se el transport, potser hostal i les costes dels tràmits pertinents. Qui li abonara això?

La meva intenció no es acusar a ningú, sinó, fer pensar una mica.
Es justícia que després del mal fet, atrapin els lladres, els condemnin i que els robats no recuperin el que han perdut i que s'hagi de petir un ensurt?

Seria més just que se'ls pogués agafar just abans o en el moment de cometre l'acte? Si es així, fem-ho.