dijous, 26 d’abril del 2012

Per a la Mònica Terribas

No et conec i, probablement, mai et conegui.
Et vaig conèixer a la nit al dia on, dia si dia també, entrevistaves a algú i més d'una vegada se li pujaven els colors o tenia problemes per a respondre les teves preguntes clares, directes i incisives. Quin programa, us vaig escriure l'endemà de que tinguéssiu la valentia d'entrevistar a Arnaldo Otegi. Un dels pocs que es va sentir còmode i agraït, un plaer escolar-lo a través del teu programa. L'endemà era detingut i empresonat...

En arribar a directora de TV3, vas desaparèixer en el dia a dia de la televisió catalana, si més no, en la pantalla. De ben segur que en molts programes, en les entre pauses que surt el logo de TV3 fent els tres porquets... hi ha la teva ma al darrera, el teu enginy o potser només el teu alè.
Has fet TV3 més gran i de més referència. Fa molts anys veiem TV3 perquè era en català, més tard perquè era la "nostra"; i ara, amb tu, no cal veure altres cadenes de TV, es la televisió de referència.
Tenim el rigor, el seny i la il·lusió que fa que un se hi senti bé. Orgullós.

I avui, la revenja de CiU t'ha destituït. Deixar una feina que t'omple sap greu, però avui t'han fet mal.

Avui, la revenja de CiU s'ha carregat la independència de TV3 i ha creat una TV3 dependent del Grup Godó i controlada per TV3. No ens enganyem per a ells, TV3 es seva, de tota la vida.

El que hauria de ser es una Mònica Terribas que plegués quan TV3 ja no l'omplís, no la motivés o que la tanqui España.

Una forta abraçada Mònica. Espero veure't de nou per la petita pantalla i espavilada com sempre.