Fa uns anys que vaig decidir parlar només en català en la meva terra (països catalans), quan algú no m'entén, si m'ho demana correctament, li puc parlar en castellà.
Però cada cop que els residus del franquisme atempten contra la nostra forma de ser, em replantejo que més puc fer.
No faré una crítica a la sentencia doncs crec que ni en se prou per expressar-ho correctament ni que sigui prou objectiu.
El que si faré es enganxar una entrevista que ha fet el Vilaweb i que es un fantàstic exemple del mal que ens farà aquesta sentencia, si al final es du a terme:
"El professor de Psicobiologia de la UV explica en aquesta entrevista la
importància de la immersió en català en els nens d'entre 3 i 6 anys.
Una nova sentència
judicial espanyola ataca la immersió lingüística a l'escola catalana en
l'ensenyament infantil de tres a sis anys. El Tribunal Suprem espanyol
ha anul·lat avui els articles del decret
de la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que
defineix el català com la llengua vehicular en aquesta edat. Per
conèixer com afecta això l'aprenentatge lingüístic en una edat molt
sensible, hem entrevistat el professor de Psicobiologia de la
Universitat de València, Ferran Suay.
–Per què el català ha de ser la llengua vehicular en l'ensenyament entre els 3 anys i els 6?
–Si
bé és cert que els nens són plenament capaços d'aprendre distintes
llengües, és una edat en què s'està conformant la identitat lingüística i
la llengua principal. Aquest nou atac del Tribunal Suprem està molt
orientat a actuar contra aquesta fase d'aprenentatge. És a dir,
precisament volen trencar aquest vincle. En una situació de normalitat
lingüística tindria relativament poca importància. Per exemple, durant
el franquisme tota l'educació era en castellà, però l'entorn era tan
abassegadorament catalanoparlant que l'impacte era menor del que podria
tenir ara. Han apuntat a un període crític per tal d'atacar la línia
medul·lar de la identificació amb el català.
–Quins són els aspectes lingüístics que adquireixen els nenes d'aquesta edat?
–Els
nens d'entre 3 i 6 anys adquireixen un domini operatiu ple de la
llengua. Per dir-ho planerament, passen de mig parlar a parlar
totalment. Per tant, en el cas dels nens que no tenen el català a casa
com a llengua primera és molt important que sigui l'escola qui els
ofereixi el seu domini ple. Introduir una, dues o tres llengües a
l'aprenentatge no és cap problema. Però el problema és voler donar al
castellà el caràcter de vehicular. Si els nens tenen a l'escola una
llengua clarament vehicular i després se n'introdueixen unes altres, el
seu cervell es desenvolupa millor i, fins i tot, en la vellesa tindran
més resistència a les malalties neuro-degeneratives.
–Quin impacte pot tenir el castellà com a llengua vehicular?
–Pot
trencar la identificació dels nens amb la llengua del país. Aquest atac
és una mesura clarament orientada a importunar l'educació en el sistema
educatiu català. Si ells pensaren que això és molt important per a
tots, els ho farien també als xiquets madrilenys. Evidentment. Però no
és així. És clarament una derivada del dret de conquesta. És a dir,
volen imposar la llengua colonial des del primer moment perquè la
petjada sigui molt més profunda. Això té una importància molt clara
perquè és un fenomen que ja s'observa en la gent jove, que en realitat
no els importa usar el castellà perquè els l'han fet tan omnipresent que
el viuen com a natural. I això és el que pretenen. No hi ha cap
inconvenient que els nens catalans sàpiguen dues, tres o més llengües,
però han de saber quina és la seua.
–La sentència anul·la un article específic sobre l'atenció preferent en català dels nouvinguts…
–Clar.
Ja sabem que una de les coses que més els irrita són les persones
immigrades que vénen de fora de l'estat espanyol i parlen català amb
normalitat. Els irrita nacionalment perquè, des del seu punt de vista,
aquestes persones 'vénen a Espanya' i, per tant, han de parlar espanyol.
Els irrita comparativament perquè molts fa dècades que viuen a
Catalunya i són incapacitats lingüístics, i veuen que aquestes persones
que normalment tenen un nivell social i econòmic més baix i, segons
ells, un nivell cultural inferior, aprenen el català amb tota facilitat i
l'usen amb naturalitat. Això els irrita enormement. I la justícia
espanyola es fa ressò d'aquesta irritació dels espanyols. En comptes de
parlar de drets humans, parlen dels drets dels castellans. El que fan
amb aquesta sentència i les altres és imposar els privilegis dels
castellans per damunt dels interessos de la comunitat educativa.
–Per què s'ha intensificat l'atac polític i judicial a la immersió al Principat?
–Senzillament
perquè veuen que el projecte de Franco d'acabar amb Catalunya amb
onades d'immigració d'espanyols no ha funcionat, i s'adonen que un dels
pilars de la nostra resistència és el sistema educatiu. Volen
boicotar-lo tant sí com no. Això em recorda una anècdota que expliquen
de quan el ministre republicà Antonio Maura va acompanyar el rei Alfons
XIII a Barcelona. Li va dir: 'Majestat, hi ha moltes banderes catalanes
però gairebé cap rètol en català'. Deixant clar quines coses tenen
importància per a ells.
–Els molesta la naturalitat del català.
–L'ús
normal, habitual i sense complexos del català els molesta molt perquè
fa que els que vénen s'integren amb facilitat i trenca el camí de
l'extermini lingüístic, que és el gran objectiu que s'han proposat des
de temps immemorials. És molt més subversiu per als seus interessos que
els nens es comuniquen espontàniament en català, que el parlen per
defecte amb els desconeguts o que troben cartells en català que no pas
totes les estelades que es puguen penjar als balcons.
Fa 16 hores
