dimecres, 27 de juny del 2012

La (nova) sentencia del "Tribunal Supremo" de "España"

Fa uns anys que vaig decidir parlar només en català en la meva terra (països catalans), quan algú no m'entén, si m'ho demana correctament, li puc parlar en castellà.
Però cada cop que els residus del franquisme atempten contra la nostra forma de ser, em replantejo que més puc fer.

No faré una crítica a la sentencia doncs crec que ni en se prou per expressar-ho correctament ni que sigui prou objectiu.

El que si faré es enganxar una entrevista que ha fet el Vilaweb i que es un fantàstic exemple del mal que ens farà aquesta sentencia, si al final es du a terme:

 "El professor de Psicobiologia de la UV explica en aquesta entrevista la importància de la immersió en català en els nens d'entre 3 i 6 anys.

Una nova sentència judicial espanyola ataca la immersió lingüística a l'escola catalana en l'ensenyament infantil de tres a sis anys. El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat avui els articles del decret de la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que defineix el català com la llengua vehicular en aquesta edat. Per conèixer com afecta això l'aprenentatge lingüístic en una edat molt sensible, hem entrevistat el professor de Psicobiologia de la Universitat de València, Ferran Suay.
–Per què el català ha de ser la llengua vehicular en l'ensenyament entre els 3 anys i els 6?
–Si bé és cert que els nens són plenament capaços d'aprendre distintes llengües, és una edat en què s'està conformant la identitat lingüística i la llengua principal. Aquest nou atac del Tribunal Suprem està molt orientat a actuar contra aquesta fase d'aprenentatge. És a dir, precisament volen trencar aquest vincle. En una situació de normalitat lingüística tindria relativament poca importància. Per exemple, durant el franquisme tota l'educació era en castellà, però l'entorn era tan abassegadorament catalanoparlant que l'impacte era menor del que podria tenir ara. Han apuntat a un període crític per tal d'atacar la línia medul·lar de la identificació amb el català.

–Quins són els aspectes lingüístics que adquireixen els nenes d'aquesta edat?
–Els nens d'entre 3 i 6 anys adquireixen un domini operatiu ple de la llengua. Per dir-ho planerament, passen de mig parlar a parlar totalment. Per tant, en el cas dels nens que no tenen el català a casa com a llengua primera és molt important que sigui l'escola qui els ofereixi el seu domini ple. Introduir una, dues o tres llengües a l'aprenentatge no és cap problema. Però el problema és voler donar al castellà el caràcter de vehicular. Si els nens tenen a l'escola una llengua clarament vehicular i després se n'introdueixen unes altres, el seu cervell es desenvolupa millor i, fins i tot, en la vellesa tindran més resistència a les malalties neuro-degeneratives.

–Quin impacte pot tenir el castellà com a llengua vehicular?
–Pot trencar la identificació dels nens amb la llengua del país. Aquest atac és una mesura clarament orientada a importunar l'educació en el sistema educatiu català. Si ells pensaren que això és molt important per a tots, els ho farien també als xiquets madrilenys. Evidentment. Però no és així. És clarament una derivada del dret de conquesta. És a dir, volen imposar la llengua colonial des del primer moment perquè la petjada sigui molt més profunda. Això té una importància molt clara perquè és un fenomen que ja s'observa en la gent jove, que en realitat no els importa usar el castellà perquè els l'han fet tan omnipresent que el viuen com a natural. I això és el que pretenen. No hi ha cap inconvenient que els nens catalans sàpiguen dues, tres o més llengües, però han de saber quina és la seua.

–La sentència anul·la un article específic sobre l'atenció preferent en català dels nouvinguts…
–Clar. Ja sabem que una de les coses que més els irrita són les persones immigrades que vénen de fora de l'estat espanyol i parlen català amb normalitat. Els irrita nacionalment perquè, des del seu punt de vista, aquestes persones 'vénen a Espanya' i, per tant, han de parlar espanyol. Els irrita comparativament perquè molts fa dècades que viuen a Catalunya i són incapacitats lingüístics, i veuen que aquestes persones que normalment tenen un nivell social i econòmic més baix i, segons ells, un nivell cultural inferior, aprenen el català amb tota facilitat i l'usen amb naturalitat. Això els irrita enormement. I la justícia espanyola es fa ressò d'aquesta irritació dels espanyols. En comptes de parlar de drets humans, parlen dels drets dels castellans. El que fan amb aquesta sentència i les altres és imposar els privilegis dels castellans per damunt dels interessos de la comunitat educativa.

–Per què s'ha intensificat l'atac polític i judicial a la immersió al Principat?
–Senzillament perquè veuen que el projecte de Franco d'acabar amb Catalunya amb onades d'immigració d'espanyols no ha funcionat, i s'adonen que un dels pilars de la nostra resistència és el sistema educatiu. Volen boicotar-lo tant sí com no. Això em recorda una anècdota que expliquen de quan el ministre republicà Antonio Maura va acompanyar el rei Alfons XIII a Barcelona. Li va dir: 'Majestat, hi ha moltes banderes catalanes però gairebé cap rètol en català'. Deixant clar quines coses tenen importància per a ells.

–Els molesta la naturalitat del català.
–L'ús normal, habitual i sense complexos del català els molesta molt perquè fa que els que vénen s'integren amb facilitat i trenca el camí de l'extermini lingüístic, que és el gran objectiu que s'han proposat des de temps immemorials. És molt més subversiu per als seus interessos que els nens es comuniquen espontàniament en català, que el parlen per defecte amb els desconeguts o que troben cartells en català que no pas totes les estelades que es puguen penjar als balcons.



dissabte, 16 de juny del 2012

Les promeses electorals i els cumpliments

Llegint en el diari "El Economista", en Rajoy I el mentider, diu que tot va bé, tot i haver-hi problemes....

Jo començo a pensar que tot i que el polític es imprescindible i que es qui ha de governar, doncs aquesta es la seva feina, hauria de tindre un reglament amb uns drets i deures.
Per començar tot el que prometi en campanya electoral, ha de ser creïble i realista i a més a més que es compleixi. Així, en acabar la legislatura, el polític (sigui president de l'estat, ministre, regidor, president autonòmic...) hauria de retre comptes davant un jutge. Aquest hauria de determinar quin tant per cent de les propostes s'han acomplert i quines no. Jo proposaria en el cas greu, declarar-lo botifler, inhabilitació de càrrec públic de per vida i una temporada ben generosa a la presó.
Quan un càrrec públic se l'imputa, no significa pas que sigui culpable, hauria de quedar automàticament inhabilitat pel càrrec que ocupi, sense esperar a que sigui ell o el partit qui ho faci.

No ens podem permetre casos com el del Camps, que per un delicte de suborn impropi poden ser entre uns mesos i pocs anys. I menys un jurat popular.
En tot judici a un càrrec públic hauria de ser de manera que un delicte son tants anys i/o un valor concret econòmic a pagar; així tothom sabria exactament a que es juga si va malament.

Si un polític denuncia falsament en contra d'un altre, quan es demostri que es fals, automàticament carregar contra l'altre.

Un polític, es algú que ha de saber menjar-se els "marrons" i posar bona cara (pocs poden ser-ne), però ha de saber defensar per allò que ha estat escollit.
En cas de dubte, com que el valor del polític es la reputació (no es quelcom físic sinó immaterial) s'ha de ser molt clar i contundent.

Ens calen polítics nous, francs i treballadors, gent no s'excusi perquè l'anterior govern era tripartit, d'esquerres o verd. Perquè al final el govern (per exemple, el de la Generalitat de Catalunya, sempre hi és, independentment de qui el governi en aquell moment, si comencem a desprestigiar el govern anterior, desprestigiem la Generalitat.
Si el govern anterior va fer quelcom malament, que ho denunciïn, i tothom ho podrà entendre.


dijous, 14 de juny del 2012

Llegeix-s'ho a "El economista" que UPyD d'Aragó demana de unir les autonomies d'Aragó, Navarra y La Rioja, per crear-ne una de nova, reduint despeses i millorant-ne l'eficàcia.

No ho trobo malament, però que després agafi Andalusia, Extremadura, les Castelles i Madrid i en creïn una altre.

dilluns, 11 de juny del 2012

De deportar als jueus a...

Llegeixo a Público que Israel que dels immigrants sense papers ara els han convertit quelcom per poder-los detenir sense problemes encara que siguin refugiats.
Es més, tenen la intenció de deportar-los als seus països d'origen; tal cosa pot provocar la mort d'alguns d'ells per problemes en els països d'origen (guerra, fam, islamisme...).

Es com si els jueus no n'haguessin aprés res durant la segona guerra mundial.
O bé, es troben sota d'algun tipus de síndrome com passa amb els segrestats, però a Alemanya se'ls va deportar a camps de concentració i els van assassinar a desenes de milers, milions de persones.
Ara fan el mateix, però els executors no seran ells, uns altres, però tot queda a casa...