Deconstrucció, o reinventar ensorrar.

Quan l'ésser humà, va deixar les coves perquè va aprendre a construir les seves vivendes, ho va fer aprofitant els materials que tenia a má, fusta, pedra, toba (adobe). Quan l'ésser humà construïa, no ho feia, habitualment, pensant en l'eternitat de la construcció, sinó en una la funció pràctica d'aquesta i en els millors materials de la zona. Casualment aquests tipus d'edificis poden aguantar, amb manteniment, quasi indefinidament; i sense manteniment, segons quins casos centenars o milers d'anys. La necessitat de millorar l'aïllament i minimitzar el manteniment entre d'altres ha fet que havem anat a utilitzar materials que ens donen un aïllament desitjat o minimitzar o anul.lar un manteniment pesat.

Així en comptes d'orientar bé la vivenda per un còmode escalfament i materials bon aïllants (fusta pedra, tova), hem passat als edificis actuals que a l'estiu hi ha un excés de calor i a l'hivern una manca del mateix. Hem de dir que abans no existia el vidre i per tant les finestres no tancàvem, eren de dimensions reduïdes i es tancaven amb porticons o teixits, per exemple.
En la construcció actual utilizem, diferents maons segons si son estructurals, per fer envans o decoratius, formigó, acer, plàstic i alumini, també fusta per les finestres, fusta i coles (aglomerats) per a les portes, guixos o pladur (placa de guix) per les parets, rajoles (de ciment, ceràmiques) per terra i parets o parquets (naturals de fusta o sintètics de plàstic), instal.lació elèctrica de plàstic i coure, la de l'aigua i gas utilitza plàstic i així una bona llista de materials.
Quan una casa es tira a terra, no es fa en cara una selecció de materials, es trinxa tot i serveix per a reomplerts. Hi ha materials con el PVC (desaigües i finestres o portes) que no es pot reciclar i l'alumini es complicat de reciclar.
Que vull dir amb deconstrucció?
Les cases d'abans aprofitaven els materials, la casa si no sencera la part que no s'havia ensorrat, es desmontava. La tova es desfà de nou, per tornar a fer maons de tova; la pedra s'aprofitava tal qual, de vegades repicant-la o escapçant, però s'aprofitava directament, i la fusta el mateix.
En les cases de tova i pedra, els dintells de les portes i finestres son de fusta, doncs aquesta fusta servia per a dintells de cases noves o per escalfar la casa i cuinar. Les bigues de fusta del forjat, si eren bones servien per a fer forjats nous i sinó per a dintells, si eren dolentes per cremar. El guix de les tramades o de les parets s'aprofitava per a reomplir el terra, tramades, etc

Ara aixó no es possible ja que hi ha masses materials que no es poden reaprofitar directament l'acer de les armadures dels pilars i forjats s'ha de fondre de nou per a convertir-lo en un nou acer, i el formigó es tritura per convertir-lo en àrid per a nou formigó o per a reomplir terrenys.
Ara, sempre per a reciclar un material es parlar d'aplicar un procés per obtenir un producte nou; ja no hi ha el reaprofitament sense aplicar energia.

Les cases d'ara s'hauria de desmontar portes, finestres i bastiments, desmontar l'instal.lació d'aigua, llum, gas i telèfon, treure electrodomèstics, mobles, seria bó de poder treure les rajoles o parquets....i que al final quedés l'estructura pelada, l'única part de l'edifici que caldria ensorrar.
Aprofitariem més materials. Ens diràn que així s'encareix el reciclatge; es cert, cal pagar a algú per retirar manualment els materials però es cert que son materials que es poden reaprofitar en altres llocs sense haver-los de fabricar de nou.

Es podria recuperar materials que abans es feien servir adaptats a l'actualitat. La tova es un material amb el qual es podrien fer moltes cases individuals inclós algún edifici. El mateix amb la pedra i fusta. Recuperar les tramades de biga de fusta, si cal sense fer les tramades de guix, amb revoltó ceràmic, per exemple.
I unir-ho doncs amb un terra radiant o les finestres de doble vidre. Seria una construcció més barata, potser una mica més lenta però sabent que s'utilitzen materials nobles i sans.

La tova aquest material que està en desús i que està associat, injustament, a la pobresa, es podria reaprofitar indefinidament al llarg de centenars d'anys en el suposat cas que cada generació ensorrés la casa i la fes de nou.

També hi ha estructures que en comptes de fer-les sempre d'acer o formigó es podria mirar de fer-la de materials que realment son reciclables i reaprofitables.
I sobretot, fer les obres pensant-les no només en l'ús per a que es dissenyen sino en el seu posterior ensorrament.

Si a Espanya la construcció es el principal motor de l'economia, desenvolupar i aplica la deconstrucció des del disseny de l'arquitecte o enginyer, canviaria tot el sistema, a una disminució de energia i de contaminants, per a un augment del confort familar a una pressió menor en el medi.