No he estat mai a Palestina ni conec ningú d'allí o que hi hagi estat, per tant la meva opinió està formada al llegir els diaris o veure les notícies de la televisió o d'internet.
Molts països passen per una guerra civil i en alguns casos més d'un cop. De vegades penso que potser es necessària una guerra civil; no ho dic pensant en la mort de molta gent ni en la reconstrucció, sinó en que així la gent s'adona de la bestiessa que ha comés, matar als seus compatriotes per les seves idees o creences i els queda marcat que es un camí erroni.
Palestina es un país que no exerceix de país, Israel no els deixa fer ni els mateixos Palestins semblen molt interessats.
Per a Israel li és una incomodidat només el fet de que existeixi, no se si es perquè aspira a tenir més territori o si es perquè no pot veure als àrabs; de fet si fos pel segon punt de vista, tindria molts problemes, ja que té a Egipte, Líban, Palestina, Síria i Jordània a tocar.
I els palestins en comptes de lluitar junts contra un enemic comú (Israel) es dediquen a esbatussar-se entre ells; per això que potser els caldria una guerra civil.
Si els palestins esperen que als Estats Units d'Amèrica, la comunitat europea o Rússia o algú altre mogui fitxa ho tenen força cru; primer que no els interessen gaire, no tenen riqueses, i segon perquè Israel farà el que pugui perquè això no succeeixi.
Es una pena que la religió acabi sent el denominador comú que ho espatlla tot. Per culpa de les creencies exarcevades amb Alà o Jehovà (o Jesús) s'ha matat i es mata millions de persones.
Crec que si un dia son capaços els polítics de separar les creences religioses de la política, per una banda i ser capaços de tenir ganes de debó de fer alguna cosa; es podria parlar de la possibilitat de que arribi la pau en aquella terra.
De fet potser si que als Estats Units d'Amèrica, la comunitat europea o Rússia i tinguin un cert interés; si aquella zona quedés tranquil·la i s'acabés la violència potser no hauríem d'estar tant preocupats pel terrorisme islàmic.
Desitjo que un dia Palestina pugui exercir el seu dret a governar-se com a país i a tutejar-se com a tal amb els seus veins.
Molts països passen per una guerra civil i en alguns casos més d'un cop. De vegades penso que potser es necessària una guerra civil; no ho dic pensant en la mort de molta gent ni en la reconstrucció, sinó en que així la gent s'adona de la bestiessa que ha comés, matar als seus compatriotes per les seves idees o creences i els queda marcat que es un camí erroni.
Palestina es un país que no exerceix de país, Israel no els deixa fer ni els mateixos Palestins semblen molt interessats.
Per a Israel li és una incomodidat només el fet de que existeixi, no se si es perquè aspira a tenir més territori o si es perquè no pot veure als àrabs; de fet si fos pel segon punt de vista, tindria molts problemes, ja que té a Egipte, Líban, Palestina, Síria i Jordània a tocar.
I els palestins en comptes de lluitar junts contra un enemic comú (Israel) es dediquen a esbatussar-se entre ells; per això que potser els caldria una guerra civil.
Si els palestins esperen que als Estats Units d'Amèrica, la comunitat europea o Rússia o algú altre mogui fitxa ho tenen força cru; primer que no els interessen gaire, no tenen riqueses, i segon perquè Israel farà el que pugui perquè això no succeeixi.
Es una pena que la religió acabi sent el denominador comú que ho espatlla tot. Per culpa de les creencies exarcevades amb Alà o Jehovà (o Jesús) s'ha matat i es mata millions de persones.
Crec que si un dia son capaços els polítics de separar les creences religioses de la política, per una banda i ser capaços de tenir ganes de debó de fer alguna cosa; es podria parlar de la possibilitat de que arribi la pau en aquella terra.
De fet potser si que als Estats Units d'Amèrica, la comunitat europea o Rússia i tinguin un cert interés; si aquella zona quedés tranquil·la i s'acabés la violència potser no hauríem d'estar tant preocupats pel terrorisme islàmic.
Desitjo que un dia Palestina pugui exercir el seu dret a governar-se com a país i a tutejar-se com a tal amb els seus veins.
