Per a la Mònica Terribas

No et conec i, probablement, mai et conegui.

Et vaig conèixer a la nit al dia on, dia si dia també, entrevistaves a algú i més d'una vegada se li pujaven els colors o tenia problemes per a respondre les teves preguntes clares, directes i incisives. Quin programa, us vaig escriure l'endemà de que tinguéssiu la valentia d'entrevistar a Arnaldo Otegi. Un dels pocs que es va sentir còmode i agraït, un plaer escolar-lo a través del teu programa. L'endemà era detingut i empresonat...

En arribar a directora de TV3, vas desaparèixer en el dia a dia de la televisió catalana, si més no, en la pantalla. De ben segur que en molts programes, en les entre pauses que surt el logo de TV3 fent els tres porquets... hi ha la teva ma al darrera, el teu enginy o potser només el teu alè.

Has fet TV3 més gran i de més referència. Fa molts anys veiem TV3 perquè era en català, més tard perquè era la "nostra"; i ara, amb tu, no cal veure altres cadenes de TV, es la televisió de referència.

Tenim el rigor, el seny i la il·lusió que fa que un se hi senti bé. Orgullós.

I avui, la revenja de CiU t'ha destituït. Deixar una feina que t'omple sap greu, però avui t'han fet mal.

Avui, la revenja de CiU s'ha carregat la independència de TV3 i ha creat una TV3 dependent del Grup Godó i controlada per TV3. No ens enganyem per a ells, TV3 es seva, de tota la vida.

El que hauria de ser es una Mònica Terribas que plegués quan TV3 ja no l'omplís, no la motivés o que la tanqui España.

Una forta abraçada Mònica. Espero veure't de nou per la petita pantalla i espavilada com sempre.

Una de gas natural

Sabemos que es el gas natural? Básicamente es metano.
Como sabréis, de los combustibles no renovables, el gas natural es el menos contaminante de todos, claro que también es un gas depurado.

Como personas relacionadas en la bioconstrucción, desde arquitectos a ingenieros agrónomos a economistas, todos consumimos gas.
Pero resulta que de gas natural, hay varias maneras de obtenerlo del medio ambiente. El que todos sabemos es el que proviene como subproducto de una pozo petrolífero o de una mina de carbón.

Os hablaré de dos tipos de explotación más o menos nuevos, el fracking y los hidratos de metano. Dado el potencial riesgo de ambos productos, el primero ya se esta prohibiendo en muchos sitios después de algunos accidentes en Estados Unidos y el segundo, de momento no se atreven por los riesgos que conlleva.

Si algún día se usa ese sistema en forma comercial, sería bueno poder decir que no lo queremos por los riesgos que conllevan.

Ja toca que fem país

Hem de fer país, tot i que ha ho haguem sentit un munt de vegades, ja toca!

Com fer-ho? Es ben senzill.

Comprar i consumir productes locals, si; com si es tornéssim ben ecològics.

Tenim marques de roba, calçat catalanes, comprem-hi.

Hi ha coses que poc podem fer, ordinadors, mòbils sempre seran productes foranies, però; podem intentar de comprar-ho a botigues del país.

D'altres, seran empreses del país però que manufacturen els seus productes a Xina, Tailàndia...poc podrem fer-hi.

Em d'entendre una cosa, importa allò pel que invertim uns diners, de la mateixa manera que importa quan invertim; però ara hem de tindre en compte a QUI invertim els diners i aquest, que en farà.

Pots comprar-te unes bambes Nike, en una franquícia d'una gran marca comercial

on els teus diners aniran a parar a la casa Nike, la de la marca comercial de la franquícia i una petita part al propietari de la franquícia.

Si fas país, cerca una marca catalana, per exemple Munich, i la compres a la botiga o a la botiga virtual que tenen els de Munich. En el primer cas, si es una botig, diguem de tota la vida; tindrà una part important del cost de la sabatilla i la resta per a una empresa catalana. Que hem fet? Que tots els euros invertits en les bambes es queden a Catalunya. 

Si això ho podem fer en la majoria de les coses que consumim les nostres despeses rauran en empreses del país. Aquestes, paguen els seus impostos aquí, tot i que ara sigui España, però es queden aquí.

Si viatges i et cal anar a Madrid per gaudir d'unes vacances a un país llunyà, ves a França o a Anglaterra per fer el mateix. Costa el mateix un transbord a Madrid que a Paris, Frankfurt o Londres. En aquest cas, fer país, es no deixar-te els diners en empreses espanyoles que no ens reconeixen ni ens deixen fer (creixement del aeroport de Barcelona).

Es ben cert, que la societat i tant el govern català con les batllies podrien ajudar, però ara per ara hem de ser nosaltres, i no esperar al veí, qui s'ha de començar a moure's. Si som molts, tothom anirà movent-se per adaptar-se a la nova realitat.

La possible destitució de la Mònica Terribas, directora cap de TV3

Quan hom diu el mot "destitució" sona a acomiadar a algú per fer la feina malament. No es el cas de la senyora Mònica Terribas, qui ha dirigit tot aquest temps TV3 amb un resultat excel·lent.

Copio aquí un article d'en Lluís LLach publicat al Vilaweb.

"Davant els insistents rumors de la destitució de la senyora Mònica Terribas com a cap de la direcció de TV3,  resultat d'un pacte polític, aquesta vegada entre CiU i el PP, voldria expressar la meva vergonya i preocupació en veure com una altre cop els interessos  polítics, segurament de curt termini, d'algunes personalitats i partits, passen pel damunt de les pràctiques i del respecte de la qualitat professional, així com dels resultats assolits durant els anys de la seva direcció.

També vull dir des de la meva petitesa, que molta gent estem tips de veure com la classe política de torn, són incapaços de respectar la independència dels mitjans públics de comunicació, amb la única finalitat d'afavorir  interessos polítics momentanis. I quan d'aquí pocs dies, els protagonistes polítics que avui  prenen aquesta decisió s'hagin barallat, i és profecia, els ciutadans d'aquest país no només haurem d'aguantar les insuportables explicacions que ens donaran, sinó que a més a més haurem de pagar les bajanades que els  festejos de conveniència i de curta durada han provocat. La destitució de la senyora Terribas serà de les més greus. Aprofito per agrair públicament el seu esforç per donar-nos la millor televisió possible. Que ho ha fet".