Palestina, un pais conflictiu

No he estat mai a Palestina ni conec ningú d'allí o que hi hagi estat, per tant la meva opinió està formada al llegir els diaris o veure les notícies de la televisió o d'internet.

Molts països passen per una guerra civil i en alguns casos més d'un cop. De vegades penso que potser es necessària una guerra civil; no ho dic pensant en la mort de molta gent ni en la reconstrucció, sinó en que així la gent s'adona de la bestiessa que ha comés, matar als seus compatriotes per les seves idees o creences i els queda marcat que es un camí erroni.

Palestina es un país que no exerceix de país, Israel no els deixa fer ni els mateixos Palestins semblen molt interessats.
Per a Israel li és una incomodidat només el fet de que existeixi, no se si es perquè aspira a tenir més territori o si es perquè no pot veure als àrabs; de fet si fos pel segon punt de vista, tindria molts problemes, ja que té a Egipte, Líban, Palestina, Síria i Jordània a tocar.
I els palestins en comptes de lluitar junts contra un enemic comú (Israel) es dediquen a esbatussar-se entre ells; per això que potser els caldria una guerra civil.
Si els palestins esperen que als Estats Units d'Amèrica, la comunitat europea o Rússia o algú altre mogui fitxa ho tenen força cru; primer que no els interessen gaire, no tenen riqueses, i segon perquè Israel farà el que pugui perquè això no succeeixi.

Es una pena que la religió acabi sent el denominador comú que ho espatlla tot. Per culpa de les creencies exarcevades amb Alà o Jehovà (o Jesús) s'ha matat i es mata millions de persones.

Crec que si un dia son capaços els polítics de separar les creences religioses de la política, per una banda i ser capaços de tenir ganes de debó de fer alguna cosa; es podria parlar de la possibilitat de que arribi la pau en aquella terra.

De fet potser si que als Estats Units d'Amèrica, la comunitat europea o Rússia i tinguin un cert interés; si aquella zona quedés tranquil·la i s'acabés la violència potser no hauríem d'estar tant preocupats pel terrorisme islàmic.

Desitjo que un dia Palestina pugui exercir el seu dret a governar-se com a país i a tutejar-se com a tal amb els seus veins.

Deconstrucció, o reinventar ensorrar.

Quan l'ésser humà, va deixar les coves perquè va aprendre a construir les seves vivendes, ho va fer aprofitant els materials que tenia a má, fusta, pedra, toba (adobe). Quan l'ésser humà construïa, no ho feia, habitualment, pensant en l'eternitat de la construcció, sinó en una la funció pràctica d'aquesta i en els millors materials de la zona. Casualment aquests tipus d'edificis poden aguantar, amb manteniment, quasi indefinidament; i sense manteniment, segons quins casos centenars o milers d'anys. La necessitat de millorar l'aïllament i minimitzar el manteniment entre d'altres ha fet que havem anat a utilitzar materials que ens donen un aïllament desitjat o minimitzar o anul.lar un manteniment pesat.

Així en comptes d'orientar bé la vivenda per un còmode escalfament i materials bon aïllants (fusta pedra, tova), hem passat als edificis actuals que a l'estiu hi ha un excés de calor i a l'hivern una manca del mateix. Hem de dir que abans no existia el vidre i per tant les finestres no tancàvem, eren de dimensions reduïdes i es tancaven amb porticons o teixits, per exemple.
En la construcció actual utilizem, diferents maons segons si son estructurals, per fer envans o decoratius, formigó, acer, plàstic i alumini, també fusta per les finestres, fusta i coles (aglomerats) per a les portes, guixos o pladur (placa de guix) per les parets, rajoles (de ciment, ceràmiques) per terra i parets o parquets (naturals de fusta o sintètics de plàstic), instal.lació elèctrica de plàstic i coure, la de l'aigua i gas utilitza plàstic i així una bona llista de materials.
Quan una casa es tira a terra, no es fa en cara una selecció de materials, es trinxa tot i serveix per a reomplerts. Hi ha materials con el PVC (desaigües i finestres o portes) que no es pot reciclar i l'alumini es complicat de reciclar.
Que vull dir amb deconstrucció?
Les cases d'abans aprofitaven els materials, la casa si no sencera la part que no s'havia ensorrat, es desmontava. La tova es desfà de nou, per tornar a fer maons de tova; la pedra s'aprofitava tal qual, de vegades repicant-la o escapçant, però s'aprofitava directament, i la fusta el mateix.
En les cases de tova i pedra, els dintells de les portes i finestres son de fusta, doncs aquesta fusta servia per a dintells de cases noves o per escalfar la casa i cuinar. Les bigues de fusta del forjat, si eren bones servien per a fer forjats nous i sinó per a dintells, si eren dolentes per cremar. El guix de les tramades o de les parets s'aprofitava per a reomplir el terra, tramades, etc

Ara aixó no es possible ja que hi ha masses materials que no es poden reaprofitar directament l'acer de les armadures dels pilars i forjats s'ha de fondre de nou per a convertir-lo en un nou acer, i el formigó es tritura per convertir-lo en àrid per a nou formigó o per a reomplir terrenys.
Ara, sempre per a reciclar un material es parlar d'aplicar un procés per obtenir un producte nou; ja no hi ha el reaprofitament sense aplicar energia.

Les cases d'ara s'hauria de desmontar portes, finestres i bastiments, desmontar l'instal.lació d'aigua, llum, gas i telèfon, treure electrodomèstics, mobles, seria bó de poder treure les rajoles o parquets....i que al final quedés l'estructura pelada, l'única part de l'edifici que caldria ensorrar.
Aprofitariem més materials. Ens diràn que així s'encareix el reciclatge; es cert, cal pagar a algú per retirar manualment els materials però es cert que son materials que es poden reaprofitar en altres llocs sense haver-los de fabricar de nou.

Es podria recuperar materials que abans es feien servir adaptats a l'actualitat. La tova es un material amb el qual es podrien fer moltes cases individuals inclós algún edifici. El mateix amb la pedra i fusta. Recuperar les tramades de biga de fusta, si cal sense fer les tramades de guix, amb revoltó ceràmic, per exemple.
I unir-ho doncs amb un terra radiant o les finestres de doble vidre. Seria una construcció més barata, potser una mica més lenta però sabent que s'utilitzen materials nobles i sans.

La tova aquest material que està en desús i que està associat, injustament, a la pobresa, es podria reaprofitar indefinidament al llarg de centenars d'anys en el suposat cas que cada generació ensorrés la casa i la fes de nou.

També hi ha estructures que en comptes de fer-les sempre d'acer o formigó es podria mirar de fer-la de materials que realment son reciclables i reaprofitables.
I sobretot, fer les obres pensant-les no només en l'ús per a que es dissenyen sino en el seu posterior ensorrament.

Si a Espanya la construcció es el principal motor de l'economia, desenvolupar i aplica la deconstrucció des del disseny de l'arquitecte o enginyer, canviaria tot el sistema, a una disminució de energia i de contaminants, per a un augment del confort familar a una pressió menor en el medi.

Sistema de transport

Es complicat optimitzar el transport de mercaderies quan ja tenim fetes les carreteres o vies de tren. Però podem mirar de millorar el que tenim. Proposaria unir el màxim de poblacions (capitals de provincia - que ja està fet - i capitals de comarca) amb ferrocarril i aquest que circuli a més a més pels polígons industrial. O dit d'una altra manera que totes les capitals de comarca, obviament em refereixo a Catalunya però es possible a una altra regió o país, tinguin una estació de tren. La idea seria fer circular el màxim possible de mercaderies en ferrocarril i d'aquesta repartir-la en camió. Per exemple, una empresa situada a Òdena,ven el producte a Torredembarra; doncs cal que porti el seu producte en camió fins a Igualada, d'allí en tren fins a Tarragona i d'aquí a Torredembarra.
Un sencill exemple, Seat ha contractat a FGC perque transporti els seus cotxes des de la fàbrica fins al port de Barcelona, aixó suposa -si no recordo malament- uns 5000 camions menys que circulen entre la fàbrica de Seat i el port de Barcelona. No necesariament implica que el camioner ha de plegar; es tendiria a fer menys viatges de camions a llarga distància i en canvi augmentaria els de curta distància.

Cotxes i motos

Els vehicles a motor son una part que contribueix molt en l'escalfament global. D'aquests una bona part es fan servir per l'oci. Em refereixo a tota la gent que em cotxe o moto aprofiten per sortir els caps de setmana, els que van a comprar una ampolla de llet o el diari amb vehicle. Fa anys que almenys a Catalunya es diu que es venen més cotxes que no kilòmetres nous de carreteres. Hi ha un estudi que relaciona els kilòmetres de carreteres amb els cotxes; x km/ per cotxe. La gent tendeix al que es pràctic, anar en cotxe es més còmode que anar amb tren o bus; bé i tal com va Renfe els dono la raó.

Proposaria als governs crea un impost alhora de comprar un vehicle, nou i de segona mà, que l'encaris prou com per reduïr la venta anul de vehicles que es fan.
Potser no seria mala idea, fer passar els cotxes anualment per l'ITV per saber el kilometratge que fan en un any i segons els km, fer pagar un tant; com més kilòmetres molt més alt. Seria una manera per obligar a la gent a anar en tren i autobus.

Evidentement les administracions haurian de millorar els serveis públics o ampliar-los o crear-ne de nous per absorvir la demanda.